Aquest divendres, la Guàrdia Urbana va multar un noi de Gràcia per beure a la via pública. Fins aquí tot correcte. Jo corria per allà al costat i em vaig quedar esfereïda en veure que a l'hora de posar la multa només parlava castellà.
El noi i la colla que estàvem per allà li vam seguir parlant en català i dos Guàrdies Urbans varen començar a mosquejar-se'. I, clar, amb temes lingüístics, malauradament, sempre s'escalfa l'ambient. Nosaltres en català, ells en castellà, debatent els nostres drets i deures amb dos homes que tenen una porra a la mà. Evidentment, la multa per beure al carrer es va anar multiplicant per multes de "desacato a la autoridad" i vam anar a fer una visita a la furgoneta.
Al final, a les persones intermediàries que havíem tingut una mica de mà esquerre, ens van complaure parlant en català (algunes frases) com si això del català fos un regal de bona conducta o una oferta especial per al ciutadà modèlic. Per castigar la conducta del noi, tossut de mena, a banda d'anar multiplicant multes, TOTS els Guàrdies Urbans li parlaven en castellà argumentant que "esto parece la época de Franco, a mi nadie me obliga hablar en catalán, ¡es increíble!". Què li dius? Com li respons? Com t'hi enfades? Pots començar un debat amb un senyor que té una porra i molts paperets de multa a la mà?
Quina és la política lingüística d'un cos com el de la Guàrdia Urbana? Com es controla? Com es pot denunciar? Insisteixo que s'ha de revisar. Evidentment, els Guàrdies que hi havia tots parlaven català però no els va donar la gana pronunciar ni una sola paraula al noi. Això és possible?
Tinc sort que jo vaig néixer després de la transició i no m'ha tocat viure humiliacions. Però ahir, com a ciutadana, em vaig sentir trepitjada i, sobretot, humiliada en haver de callar davant d'algú que té una porra i, per tant, estàs a la seva mercè.
