Goldman Sachs és el paradigma per excel·lència de banc d’inversions, un dels més importants del món, que més diners gestiona i que més diners guanya. La seva experiència en l’àmbit financer fa que tingui presència arreu del món. A banda dels seus anàlisi financers dels mercats mundials, des del departament de recerca d’aquest banc s’ha fet una proposta en l’àmbit de l’educació que, si més no, és interessant i mereix que des d’una perspectiva nacional la comentem.
La idea parteix del fet que el Banc Central Europeu, i la majoria de bancs centrals d'arreu del món, tenen independència a l'hora d'aplicar la política monetària que creguin oportuna. Aquesta independència els deslliura de les pressions polítiques i d'objectius a curt terme per poder mantenir una perspectiva global del que es necessari per a la marxa de l'economia. La proposta formulada es basa en el supòsit que de la mateixa manera que aquesta independència ha demostrat fins ara ser útil per a l'economia, també ho pot ser per a l'educació. La creació d'un consell independent d'experts (paraula de moda) no subjectes a les pressions polítiques, permetria establir unes línies de fons que no s'haurien de veure massa afectades per turbulències i canvis del dia a dia.
És evident que, com tota proposta, presenta uns quants interrogants, però si per un moment imaginem que a casa nostra disposéssim d'un òrgan d'aquestes característiques (ni que fos amb facultats assessores o consultives), hauria estat possible que succeís tot el que ha passat al voltant del tema de la tercera hora de castellà? Hauria estat un bon instrument per protegir les competències que sobre aquest àmbit té la Generalitat? És arriscat fer ficció, però probablement les coses haurien anat diferent, i el debat sobre la llengua catalana podria ser més serè i desacomplexat.
Al marge d'aquest cas polèmic concret, un òrgan d'aquestes característiques podria assegurar que malgrat els canvis de conseller cada tres o quatre anys es mantingués una coherència en la política educativa a seguir. Les polítiques educatives necessiten molt més que els quatre anys d'una legislatura per produir resultats, i això per a l'agenda política és una eternitat. Tot això és el que faria el Consell de la Cultura i de les Arts, que el conseller Tresserras impulsa i del que hi haurà novetats el proper curs.
