El mateix dia que el lehendakari basc, Juan José Ibarretxe, s'entrevistava a la Moncloa amb el seu homòleg espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, a fi de fer-li saber com es desenvoluparà el pla i el referèndum que abandera de fa anys, els moviments que es produïen al si del PSPV-PSOE no eren menys extraordinaris. Després de la desfeta del maig passat, la federació socialista valenciana ha ajornat la seua inevitable mudança -de personal i qui sap si també ideològica- fins passats els comicis estatals, però això no evita, ans al contrari, que tot de tàctiques estiguen en marxa, amb vista a les eleccions del març i sobretot de cara al congrés ordinari que aquesta formació farà a partir de l'estiu vinent. En aquest sentit sembla que, qui vulga eixir a les fotos del futur, s'hi ha de menejar, i amb intel·ligència, ja mateix.
En efecte, la filtració d'unes factures personals impagades per part de l'encara secretari general del PSPV, Joan Ignasi Pla, ha desencadenat una important tempesta política, ara que l'allau d'aigua semblava que calmaria els ànims del PP pel que fa al debat hídric. La pluja pot omplir els pantans, però sempre hi ha els socialistes valencians per tal de nodrir de polèmiques la vida política. Per acció o per inacció, aquest partit fa temps que ha convertit la mala sort en un costum.

Al rerefons, com ha quedat dit línies enrere, hi ha les disputes successòries i, més encara, la negociació de les llistes al Congrés per València, Alacant i, en menor, mesura, Castelló. Hi ha sectors del partit que, malgrat no haver pogut forçat la celebració d'un conclave extraordinari, entenen que només podran influir-hi si el secretari general dimiteix el càrrec i és substituït per una gestora que siga més fàcilment permeable als desitjos d'aquells que avui són minoria al comitè nacional. Val a dir que ja hi ha tres persones que han mostrat la seua predisposició a succeir Pla: l'exministre d'Administracions Públiques Jordi Sevilla; el jove alcalde d'Alaquàs (Horta), Jorge Alarte, i l'alcalde de Morella (Ports) i diputat a les Corts, Joaquim Puig. A aquests tres noms, però, se'n podrien afegir d'altres, perquè tothom veu el proper congrés ordinari com l'ocasió idònia de fer-se amb el control d'un partit que del 2000 ençà ha dominat fèrriament un Pla que ja ha deixat clar que no renovarà a la direcció.

A diferència de Madrid, on el PSM-PSOE ja ha rejovenit la seua cúpula, la també crítica federació valenciana ha jutjat innecessari malbaratar esforços en el debat successori fins no s'òbriguen les urnes al Congrés dels Diputats. Això ha neguitejat els aspirants al tro fins al punt que la filtració de les factures encara no abonades per Pla -que ascendeixen a més de 105.000 euros- provindrien de persones del mateix partit. Qui és una gran incògnita, però aquesta tesi és la més plausible, perquè a la cantonada hi ha les reunions per decidir qui serà diputat i senador a Madrid, i determinades faccions del PSPV-PSOE no volen, de cap manera, que Pla tutel·le aquest procés. Pensen que sense ell i amb una gestora interina els resultaria més senzill “col·locar” els seus al Congrés. Pla, fins ara, sonava com a més que possible número 2 per València, una candidatura que encapçalarà per primera vegada María Teresa Fernández de la Vega. A la vicepresidenta no li fa el pes aquest detall, que més aviat considera un drama, ja que els socialistes van quedar-se a 18 punts del PP als passats comicis autonòmics, i un resultat semblant faria qüestionar la bona imatge de què gaudeix la persona forta del gabinet Zapatero. En qualsevol cas, no hauria estat ni De la Vega ni ningú del seu entorn, el responsable de la filtració, sinó que es tractaria d'algun dels que ja han dit que volen rellevar Pla a la secretaria general.

Hom ha volgut veure l'exclusiva emesa aquest dimarts 16 d'octubre per la cadena SER com una passa més de la batalla que mantenen Prisa i Mediapro. Però no anirien per ací els trets, segons que ha pogut saber aquest diari digital. Com en el cas de les famoses declaracions secretes de l'exsecretari d'organització del PSOE Txiki Benegas, una persona propera a la direcció hauria facilitat la informació a un mitjà “amic”, abans que no a un d'aquells que tan malament tracten els socialistes.

Al remat, Joan Ignasi Pla deu els diners a Gecydova, empresa gestora d'obres propietat d'un íntim amic seu, Jesús Arjona. Aquesta firma hauria estat l'encarregada de contractar diverses empreses, entre les quals el murcià Grupo Villegas, que alhora presta els seus serveis a diversos ajuntaments governats pels socialistes valencians. Aquesta connexió publicoprivada és la que ha aixecat els rumors sobre un probable tracte de favor, que evidentment ha desmentit el principal implicat, ja que ni a ell ni a l'empresa, diu, li interessa una situació com la que s'ha generat. Les desavinences de Jesús Arjona amb una de les subcontractes que han treballat a casa de Pla seria a la base de tot l'enrenou. Segons el secretari general del PSPV-PSOE, el seu amic no li vol facturar l'obra sencera fins que no tinga al seu abast, agrupades, totes les despeses pendents. Aquesta persona intermediària, Jesús Arjona, és la que ha omès la cadena SER, el diari 'El País' i Cuatro a l'hora de fer mal a la figura de Pla. En qualsevol cas, el protagonista de la història ha reconegut, en conferència de premsa urgent convocada aquest dimecres, que tot sovint peca d'“ingenu” i de ser “massa bona persona”. Una persona com ell que optava, amb serioses possibilitats, a la presidència de la Generalitat Valenciana, no podia tenir factures pendents d'aquesta mena. Sobretot quan al bàndol de l'esquerra les acusacions de corrupció o de nepotisme acostumen a ferir molt més que no quan aquestes sospites planen sobre els seus rivals polítics.

Pla, que va començar unes obres “per l'habitació del xiquet” i que les hi va estendre, “per recomanació de la dona”, al menjador, la cuina i el menjador, que fins i tot va haver de patir com les obres produïen unes goteres al pis de sota, s'ha vist immers en una bruta campanya d'assetjament contra la seua figura. Li honora reformar, abans dels comicis, la seua vivenda habitual al popular barri de Patraix, on ara viuria també en cas d'haver estat escollit president. Li juga en contra, però, haver continuat a la secretaria general, després de la solsida del maig i amb l'excusa de no obrir la capsa de Pandora al si del PSPV-PSOE, quan d'altres federacions no menys convulses, com la de Madrid, va optar pel canvi i va triar un nou equip amb un 90% de vots afirmatius.