Dramàtica situació, la dels partits progressistes valencians. Dramàtica, i tendent a crítica. Sobretot, a l'esquerra del tot. L'enfrontament entre el Partit Comunista del País Valencià (PCPV), que controla Esquerra Unida, i el corrent nacionalista de la pròpia EUPV, Esquerra i País, és absolut. No menys tensa és la cohabitació de la coalició d'esquerres amb el Bloc al si del Compromís pel País Valencià. De la banda socialista, no hi ha gaires notícies, en canvi. El comité nacional ha ajornat qualsevol decisió transcendent fins el proper congrés ordinari, que tindrà lloc passat l'estiu... del 2008.
El pacte multipartit del Compromís ha saltat pels aires, definitivament. Els quatre diputats nacionalistes -els dos d'Esquerra i País i els dos del Bloc- continuen el seu 'tour de force' contra els tres membres afins a la direcció nacional d'EUPV. Si la setmana passada les diferències van brollar en el ple de les Corts on es decidien els càrrecs partidistes a Ràdio Televisió Valenciana, en aquest cas la disputa ha estat cara a cara. Dilluns passat, dia 23, se celebrava una reunió d'urgència del grup parlamentari, i el resultat era ben esclaridor: els quatre revoltats ratificaven l'escrit presentat una setmana abans en què demanaven la substitució com a síndica del grup de Marcos per la diputada d'Esquerra i País Mònica Oltra. Aquesta mesura, que la Mesa de les Corts va desestimar ara fa set dies, en considerar que no havia estat presentada en temps i forma adients, es podria fer efectiva aquest mateix divendres, dia 27, quan es torne a reunir la Mesa. El PSPV-PSOE, com a mínim, ja ha fet públic que en aquesta ocasió n'avalarà el relleu, ja que compta amb el suport de la majoria del grup parlamentari i, a més, sí que compleix els terminis escaients. Serà la primera ocasió en què un grup opte per canviar el seu portaveu en el transcurs d'una mateixa legislatura.
Aquesta jugada, però, tindrà conseqüències, i molt decisives, en la vida d'Esquerra Unida. Dissabte passat, en un consell nacional d'urgència convocat per la direcció -que compta amb el suport del PCPV, Espai Alternatiu i diversos membres independents, entre els quals la coordinadora general, Glòria Marcos-, aquesta majoria del 65% atorgava un ultimàtum a les dues diputades que hom ja titlla de “trànsfugues”: o rectificaven la seua posició en 72 hores o podien ser expulsades de la formació. Com a poc, se les obriria un expedient disciplinari. Aquest termini concloïa dimarts, però les dues afectades no van tenir notificació oficial fins dilluns a les 13 hores. Casualment, el consell polític d'EUPV ha convocat una reunió per aquest dijous, quan, aleshores sí, hauran transcorregut les 72 hores des de la comunicació formal. En cas que, com tot sembla indicar, ni Oltra ni Mollà no desistisquen de continuar el seu pols, i en cas que, com sembla també, es neguen a cedir les seues actes de diputades a la direcció del seu -encara- partit, l'expulsió podria ser imminent.
Això implicaria, per força, un canvi en la relació a l'interior de la formació roja. Esquerra i País, que a l'octubre es constituirà com a partit i deixarà de ser un corrent, podria escurçar els plaços que la separen del seu deslligament total d'EUPV i del seu acostament paulatí al Bloc, amb qui podria convergir, de fet, a les candidatures al Congrés del març vinent. Seria el primer pas d'una mena de Nafarroa Bai a la valenciana que, tard o d'hora, hauria d'incloure també ERPV, que de fet ja ha registrat aquesta possible marca electoral.
Els tres representants de la majoria d'EUPV, que són minoria al grup parlamentari, quedarien aleshores en una situació ben incòmoda. Tant, que podrien passar a ser diputats no adscrits, i cobrar, exclusivament, el sou base i 200 per cap pel partit. Si les arques d'Esquerra Unida no estaven prou malmeses, aquesta notícia podria esquifir-les una mica més, encara. La relació entre els set titulars del Compromís, però, no té futur. Les dissenssions són enormes i insalvables. Dilluns passat, fet i fet, ja van fer compareixences davant la premsa per separat, i no dubten de vessar-hi acusacions importants.
Pensar en una reedició del Compromís a Madrid és, ara com ara, tan utòpic com creure que, al País Valencià, els socialistes superaran en vots el PP a les properes eleccions estatals. A cal PSPV-PSOE, ja no sols hi ha Jorge Alarte com a precandidat a rellevar Joan Ignasi Pla.
L'actual portaveu adjunt a l'hemicicle valencià, Joaquim Puig, també ha afirmat que aspira a la secretaria general. Un home fortament lligat a l'expresident Lerma i que compta amb el plàcet de Pla. Un altre nom, i una altra notícia, que allunya Jordi Sevilla de la direcció dels socialistes valencians. L'exministre volia un congrés ràpid i sense gaire oposició, per substituir Pla. Si el congrés no és extraordinari, i si comencen a florir els aspirants, Sevilla potser es conformarà amb viure de diputat ras al Congrés, on repetirà com a número 1 per Castelló. Al comité nacional de dissabte, 21 de juliol, Pla va demostrar com de controlat té el partit, ja que el 80% dels presents van apostar perquè el “full de ruta” marcat des de la seu valencian del carrer de Blanqueries fóra el que tinga validesa. Els desitjos de Sevilla, doncs, han topat amb el primer mur. I de murs, n'hi ha més. Al PSPV-PSOE, Sevilla compta amb pocs suports, i aquesta federació és de les més geloses a les intervencions “des de Madrid”.
