De tant en tant, La Vanguardia no pot evitar que sota la pell de xai s’endevini el pelatge fosc de llop espanyolista. L’últim exemple ha estat l’estranya enquesta a autors que escriuen en castellà, demanant-los si els havien convidat a Frankfurt. La pàgina era capciosa: ningú ha estat convidat oficialment encara a la Fira, escrigui en català, castellà o urdú, així que molts compradors de La Vanguardia en llegir com els il·lustres Mendozas, Vila-Matas i Zafones de torn deien que no havien rebut cap invitació, devien arribar a la conclusió que se’ls havia marginat.
La polèmica resulta doblement artificial: molts d’aquests autors, bé sigui per fair play, bé sigui per desídia, ja havien anunciat al sector que preferien retirar-se discretament del focus d’atenció i deixar que els autors catalanoparlants fossin els que representessin la cultura pròpia a Frankfurt.

Quan el director Antich s’omple la boca amb la suposada posició central dins del catalanisme que ocupa el diari dels Godó, fóra bo que expliqués de quina manera pàgines com la de l’altre dia situen el debat en la racionalitat. Mentrestant, des del departament de Cultura i des de l’Institut Ramon Llull, mantenen un discurs exquisit, cosmopolita i modern, on es defineix què és cultura catalana sense essencialismes, però sense assumir cap renúncia.