El prestigiós diari La Vanguardia, baluard de les essències pàtries, del seny i de l'unionisme més recalcitrant, que posa el crit al cel cada cop que Catalunya fa una passa cap a la llibertat, resulta que és la primera en coartar la llibertat dels seus propis treballadors. Segons Comunicació21, La Vanguardia haurà d'indemnitzar amb 3.000 euros Josefina Sánchez Jiménez, delegada sindical d'USOC i treballadora del diari, en concret de la planta d'impressió, en base a una sentència que el jutjat del Social nº17 de Barcelona va dictar el 22 d'octubre. El comte de Godó, que fa uns mesos afirmava en una duríssima editorial que "la sociedad catalana exige seriedad, pragmatismo y moderación", demostra amb el seu dia a dia què entén ell per actuar amb seriositat i moderació.
Segons La Vanguardia, a Catalunya "le faltan palabras sensatas. Falta valentía para defender el principal legado del catalanismo: la defensa de los intereses materiales y culturales de Catalunya y la voluntad de hacerlos compatibles con el progreso de España". Segons es demostra, aquesta ‘valentia' es demostra contractant, el 2006, un detectiu privat per perseguir i intimidar una treballadora. Josefina Sánchez es va adonar que la perseguien i va acabar requerint la intervenció dels Mossos d'Esquadra, alhora que va patir una crisi d'ansietat que va tenir-la en incapacitat temporal del 24 de novembre del 2006 al 30 d'abril del 2007.
L'únic pecat que havia comès la delegada sindical era, precisament, actuar amb "cordura, seriedad e inteligencia para poder plantear sus justas reivindicaciones" en el contenciós que els treballadors mantenien amb l'empresa, precisament una actitud que La Vanguardia demanava a tota la societat catalana a l'hora de relacionar-se amb Espanya. Si Espanya reaccions amb tant savoir faire com el comte de Godó, Catalunya ja pot tenir clar que també acabarà patint una crisi d'ansietat.
En un comunicat, el comitè d'empresa de La Vanguardia ha expressat solidaritat amb l'afectada i "indignació" amb el rotatiu, que "en el termini d'un any ha vulnerat dos cops els drets sindicals reconeguts per la Constitució", després de no respectar el dret a vaga al desembre del 2005. "Aquest tipus d'actuacions enrareixen el clima laboral i són reflexos d'un passat del qual tots volem allunyar-nos, i ens estranya que des de la direcció de l'empresa se segueixin prenent decisions tan lamentables", considera el comitè.
