Després de llegir el vostre comentari del 25 de setembre passat, Qui ha escrit l'editorial de La Vanguardia?, vaig decidir enviar aquesta carta al director de La Vanguardia. Qualsevol que s'hi senti representat pot fer-la seva, parcialment o en la seva totalitat, o adaptar-la per fer arribar el comentari als responsables de la línia editorial de La Vanguardia.
Sr. director,
La meva família ha estat subscrita a La Vanguardia durant més d'una dècada, i hem continuat comprant el seu diari amb regularitat durant els últims anys. L'hem considerat sempre un dels rotatius més mesurats i assenyats a Espanya. Sota la direcció de figures com Lluís Foix no hi havia cap dubte que el diari oferia una perspectiva catalana i de defensa dels interessos de Catalunya, tan materials com culturals. Però ja fa massa temps que la seva línea editorial ens té desorientats. Concretament, el seu editorial del dia de la Mercè, més semblant a un editorial de l'ABC o de El Mundo, ens va decebre profundament. Tenim la sensació que La Vanguardia s'està allunyant d'un sector de la societat catalana, culturalment identificat amb Catalunya i les seves institucions pròpies, i que està frivolitzant un debat, el sobiranista, que s'ha instal·lat a la societat catalana no per visceralitat, com vostès afirmen, sinó per necessitat. És simptomàtic, per exemple, que critiquin el Sr. Alfons López Tena (sense tenir la valentia d'anomenar-lo), per denunciar "a un Estado de cuyo aparato participa". Potser creuen que els que tenim nacionalitat espanyola no podem criticar l'aparell de l'Estat des de dins? És que un ciutadà espanyol que cregui que la plena sobirania és l'opció més sensata per resoldre els problemes de Catalunya ha de marginar-se de l'aparell de l'Estat per deixar les institucions en mans dels que conceben Espanya en la mateixa línia que el seu editorial del 24 de setembre passat? L'últim llibre del Sr. López Tena, per exemple, no presenta ni un bri de visceralitat; al contrari, la seva anàlisi és plenament racional. Defensar el sobiranisme avui en dia, s'hi estigui d'acord o no, és defensar una solució no només legítima, sinó raonable i viable en el context europeu actual. Debats similars, tractats amb molt més respecte i rigor que a Espanya, s'han instal·lat amb normalitat a societats tan democràticament avançades com la canadenca, la belga i la britànica respecte al Quebec, Flandes i Escòcia.
Sr. director, no comprem La Vanguardia per llegir els editorials de l'ABC o de El Mundo. Malgrat que sempre hauríem desitjat, i no perdem l'esperança, que el seu diari es decideixi a editar una versió en català per reflectir aquesta realitat diversa que el seu editorial diu defensar, comprem La Vanguardia perquè és, o havia estat, un diari mesurat que defensava sense estridències la singularitat catalana en totes les seves vessants i presentava a la resta d'Espanya els punts de vista de la nostra societat. Profundament decebuts, però amb l\'esperança que reconsiderin la seva línia editorial, li enviem una salutació molt cordial.
