La setmana passada va ser una setmana informativament intensa, sobretot pel debat de política general al Parlament de Catalunya i per l’anunci del lehendakari Ibarretxe de convocar un referèndum l’any vinent. Això pot desviar l’atenció de molts mitjans que pot ser que deixin de furgar desesperadament en qualsevol aspecte de la vida social, política i cultural catalana per poder fer una crítica directa o bé alimentar l’autoodi cap a la nostra cultura, llengua i identitat. La ja comentada editorial de La Vanguardia del dia de la Mercè és l’exemple per antonomàsia d’aquesta tipologia.
Sorprèn que s’hi donin lliçons sobre el que han de fer els “altres” mitjans per tal que la llengua catalana progressi quan des del mateix diari, com a gran concessió, només publiquen algunes cartes al director en català o bé s’ofereix algun col·leccionable en català, sempre amb el corresponent patrocini o subvenció pública. Sense oblidar el seu posicionament cap a la fira del llibre de Frankfurt. És una actitud paradoxal, sobretot ara, quan en plena carrera pre-electoral espanyola hi ha tota una estratègia mediàtica i política per atiar una suposada discriminació lingüística de la llengua espanyola a Catalunya i fiscalitzar qualsevol intent per normalitzar la situació de la llengua catalana. Cal recordar que a l’Estat espanyol el dret a l’ús de la llengua catalana no està legalment garantit (justícia, congrés...). És un fet que malauradament podem constatar de forma massa regular però que a hores d’ara no ha estat objecte de cap editorial ni tampoc cap referència “tangencial”. Tot plegat, i com ja apuntava Gaziel en la seva Història de La Vanguardia respon a una curiosa manera d’entendre el país i de relacionar-se amb el poder.
En qualsevol cas, caldrà estar atents a moviments de fons en els propers mesos ja que en l’àmbit de la comunicació i cultura ben aviat es donaran a conèixer els resultats del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, l’estudi d’audiències i de consums culturals en els territoris de parla catalana. Potser els resultats ajudaran a que la llengua catalana rebi un tracte més normalitzat i objectiu per part de mitjans de comunicació: en el tracte informatiu i també en l’ús per part dels propis mitjans. De moment, però caldrà continuar patint una actitud de mala llet que, en alguns mitjans, ja té una certa carta de normalitat.
