La Generalitat va multar l'any passat a 94 empreses per no etiquetar, atenció, en castellà. La resposta de tots els defensors de la llibertat, aquells que no s'estan de qualificar de "règim nazi" el govern català per "imposar el català" i "perseguir el castellà", ha estat la de callar. Tota la cantarella sistemàtica que tertulians, mitjans com El Mundo, i partits com el PP o Ciutadans -per molt que avui Albert Rivera hagi hagut d'afirmar que condemna totes les multes lingüístiques quan, curiosament, fins avui tan sols es referia a les que defensaven el català- vociferaven dia rere dia, s'ha convertit en silenci. El que pel català és un crim, pel castellà no mereix una columna o un minut en cap dels diaris, ràdios i televisions encantats d'escampar odi incendiari a través d'un conflicte lingüístic artificial, generat per treure rèdits polítics i criminalitzar llengües i cultures que no siguin el castellà, situant-les en un nivell inferior.
El discurs de la persecució lingüística és tan lamentable que fins i tot Antonio Robles, cap de llista per Barcelona d'UpyD, el partit de Rosa Díez, i ex de Ciudadanos, per cert, ha admès que "el castellà no està perseguit a Catalunya". Robles ha afegit, a més, que treballaran des del seu partit per explicar que la informació de certs mitjans de fora de Catalunya és falsa. Potser hauria de començar el candidat per informar-ne a la seva líder, així com als companys del seu anterior partit. Tot i això, Robles ha repetit la falsedat que a Catalunya es multa per posar rètols en castellà, una burda mentida, ja que el que fa la llei és garantir els drets dels ciutadans assegurant que els cartells siguin, coma mínim, en català.
El discurs dels rètols i les multes lingüístiques també té una gran importància per Ciudadanos, que a la portada de la seva web publica un dossier de set pàgines criticant les multes lingüístiques (en català, evidentment). En aquest sentit, no està de més recordar les paraules de Jordi Anguera, director general de l'Agència Catalana de Consum, en les que afirmava que "la regulació, en el cas de l'etiquetatge, és favorable al castellà. Hi ha vora 120 lleis estatals que obliguen a etiquetar en espanyol".
Els números i la realitat parlen; la caverna, ni que sigui per uns instants, ha de baixar el cap i callar.
