El Gamper d'aquest dimecres ha deixat diverses imatges pel record: l'homenatge a Ronaldinho que ha suposat el reconeixement a un dels millors jugadors que han vestit la samarreta del Barça, la volta al camp de Joan Laporta amb la copa de la Lliga acompanyat de tècnics i jugadors gràcies al gest de Sandro Rosell de convidar-lo... però també ha deixat estampes d'involució.
No pel cas d'Ibrahimovic, sinó pel discurs que va pronunciar l'actual president del Barça en el marc de la 31a edició del Congrés de Penyes. Abans de començar el parlament, Sandro Rosell va explicar que s'adreçava als penyistes en castellà per "respecte cap a les persones de fora de Catalunya". El dirigent va afegir, a més, que "el poble català és molt respectuós" i que per això parlaria "en l'idioma que entén pràcticament tothom". La decisió de Rosell és un pas més en la seva tasca per "despolititzar" el club després de la marxa de Laporta que, per cert, utilitzava el català en les trobades i, en certs casos, hi havia traducció simultània en castellà i anglès, a més d'usar aquestes dues llengües en certs moments. Una solució que sembla que, per Rosell, no és vàlida. Cal recordar que el primer moviment que va fer Sandro en accedir a la presidència fou anar a visitar Extremadura i el seu president per fer-se perdonar.
Rosell, doncs, ha adoptat l'actitud acomplexada d'utlitzar el castellà per no molestar més del compte, en la línia del que fan certs professors universitaris que canvien l'idioma quan vénen estudiants d'Erasmus, entre d'altres. De la seva actuació es desprèn que, a la pràctica, i per molt que es destaqui la "catalanitat del club", el català no té el mateix dret de ser que la resta de llengües, juga en una categoria inferior. El gest de Rosell pot haver estat de bona voluntat, però no fa més que reforçar un estigma i treure rellevància al català.
Demanar que Rosell parli en català davant els penyistes a Barcelona no és una qüestió romàntica i irracional d'estima a la llengua, és, senzillament, la de voler la normalitat. Si es té clar que el FC Barcelona és un club català, és d'una evidència absoluta que els discursos oficials, pronunciats a més a Catalunya, siguin en català. I l'anomal, encara que sigui comú, és fer el contrari.
