Doncs bé: m’ho miro, i si em punxen no em surt sang: d’una informació de dos minuts i mig, a part dels comentaris estrictament esportius sobre l’etapa, només vam poder sentir que en la “famosa etapa de la discòrdia”, segons TV3, “a l’hora de la veritat, la normalitat ha presidit la jornada”. A més, les imatges que es van oferir tenien un enquadrament tan tancat que pràcticament no es veia el públic ni, és clar, gairebé cap ikurrinya ni senyal de protesta. Fantàstic: per TV3, que no es parli basc al País Basc i que el PP s’hagi sortit amb la seva, resulta que defineix una situació de “normalitat”. De la genocida acció unilateral del PP contra la presència de l’euskera, TV3 en diu “l’etapa de la discòrdia”. I TV3 amaga la gran presència de banderes basques –que es podien veure a les fotografies que publicaven altres diaris-, les pintades al cim de Bagargi –“euskera ofiziala”, “SOS euskera”...-, la participació de grups de cultura popular o la presència mínima i ridícula de l’euskera a la meta. Fins i tot les imatges, que no sé quina procedència tenien, semblaven enregistrades per la mateixa TVE, seguint aquell criteri de la famosa inauguració de l’estadi de Montjuïc de 1989 d’emmascarar l’evidència. La indignació em portaria a treure’n conclusions excessives, i me n’abstinc. Però cal dir als responsables de TV3 que no és això el que justifica que la televisió pública catalana enviï un corresponsal a seguir el Tour. TV3 té un problema greu amb la informació del País Basc. I, a vegades, amb la informació nacional, també.
