Ramoneda pensa que no estem preparats per una confrontació radical, ni socialment, ni internacionalment, ni políticament. Seria com disparar-se un tret al peu. Ramoneda no se'n fia de la gent i té por que no vagi a votar en "una consulta il·legal". Si no hi ha el quòrum imprescindible, es farà el ridícul. No es fia dels partits. Els veu massa indecisos. No veu cap aval internacional i Espanya actuarà forta i unida. Tanmateix, Ramoneda creu que el president Mas ha de lluitar per una consulta "legal", fins que Madrid ho impedeixi. No pot rendir-se abans d'hora.

El PSC en fa la mateixa anàlisi de la situació. Tot i que divergeixen en la solució. Ramoneda proposa de final unes "plebiscitàries" i com a mal menor, que CiU s'immoli. Pensa que la brega electoral no generarà més confusió, ni desunió, que en l'actualitat. Per un altre costat, Ramoneda posa l'accent en la Generalitat. Allò que haurà de passar ho faran els partits, no la gent, ni les organitzacions socials. Descarta la desobediència cívica, tipus consultes populars o municipals.
Si el Govern s'enforteix amb la unió dels partits sobiranistes i si la gent continua empenyent, aleshores l'escenari serà madur"
Ramoneda és molt Ramoneda. Tanmateix: la ruptura és un mite idíl·lic, com suggereix? Un referèndum unilateral és un tret al propi peu? No ho penso. Per vàries raons. La ruptura serà la conseqüència natural del procés. Per què l'hem engegat, si no? Ho volíem fer com els escocesos i no hi hem de renunciar, malgrat les coses siguin com són. És més, penso que deixar-ho estar seria un tret al cap. De manera que, si no es pot fer altrament, s'imposa el fer un referèndum d'autodeterminació unilateral i el trencar amb la legalitat.

Els processos de masses no duren indefinidament. Les prioritats caduquen. També és veritat que els independentistes escocesos han anat creixent a mesura que la situació s'ha fet indefugible. Segurament passarà el mateix als catalans. Europa no farà res sense una acció unilateral. La tebior legal que ha mostrat no és cap garantia ni per l'estat espanyol, ni per ningú. Ara bé, si es tracta de democràcia i de fets consumats, aleshores Europa afavorirà els catalans. Als espanyols els passarà el mateix. No s'ho creuen, encara. Però votar no fa mal, ni és lleig, al contrari.

La situació ¿està madura o bé encara és verda? Depèn. Si el Parlament sap fer una declaració de sobirania i de responsabilitat democràtica, si el Govern s'enforteix amb la unió dels partits sobiranistes i si la gent continua empenyent i reclamant que es voti, aleshores l'escenari serà madur i Ramoneda no tindrà raó. Però si el clam democràtic s'esberla i l'estat no cedeix, tot haurà estat en va i serà millor acceptar l'oferiment "prudent i oportú" de Ramoneda. Valdrà més replegar-nos i comptar quants som.