Rajoy aplica, als catalans, l'estratègia d'ETA que consisteix a judicialitzar el procés. Desarmar-los amb la llei. Ha servit contra Ibarreche i sobretot, contra la desobediència de baixa i alta intensitat. Els jutges són els carcellers d'abans. Juguen el mateix rol i funció. No solament es puneix,
també deixen inoperatiu al cap de turc, es desarticula el relat i es desmantella la xarxa de complicitats. Amb les eines de la violència criminal, els jutges mantenen la pau i l'ordre.
Com Patxi Lopez, Miquel Iceta ha comprat l'estreteja. El PP fa la feina bruta i el PSOE adoba i sargeix la desfeta. Somrient. Si li surt bé i s'han tallat els caps, el PSC es postularà com el catalanisme autèntic i racional. Ocuparan les poltrones i tornaran a governar. Com sempre.
El camí al referèndum serà una vall de llàgrimes. La màquina judicial, hisenda, etc. farà estralls. Es tracta de provocar. Per fer por. També d'enervar, incitar i desafiar. I s'haurà de tenir el cap fred i la mirada llarga. No hi arribarem, sinó.
Contestar, desobeir, protestar, servirà de poc. Ells ho procuren. L'ambient de gent al carrer, d'intranquil·litat i desordre, espanta i esporugueix. No és útil. Serveix, solament, per les grans ocasions. Com en el judici al 9-N.
L'única manera de triomfar és desbaratar-los l'estratègia. La del PP, la de Ciutadans i la del PSC. Entrar a casa de l'unionisme, en positiu. Sense escarafalls, ni cridòries. Una feina de formigueta, de voluntariat. D'anar casa per casa, com els predicadors. D'ocupar les places i els llocs públics per recordar i climatitzar. D'anar als estudiants, a les fàbriques, als funcionaris... per tenir un diàleg franc i propositiu. Això és, tornar a l'ANC i a l'Òmnium originàries. Una vegada més.
Quan es convoqui el referèndum, l'ha d'agafar organitzats i enfeinats. Votar ha de ser un desig compatit, assumit, sense por. Estimat per les consciències. "La conquesta del poder cultural és previ a la del poder polític" deia Gramsci. Un debat d'última hora, arribarà tard. L'unionisme tindrà els trumfos de l'estat. Els dos contraatacaran. Per desbaratar, per desincentivar, per impedir.
Hi ha totes les organitzacions, alcaldes, l'AMI, regidors, sindicats, emprenedors, etc. disposades, a punt. El calendari Puigdemont té aquesta virtualitat. I no cal esperar més. On és una precampanya, amb ets i uts, per enllestir immediatament? On és una altra giga enquesta per tornar a trillar els barris, adobar les cases i plantar les simpaties i els somriures? Què espera l'ANC i l'Òmnium per a convocar-la i fer-ne difusió?
Isidre Palmada
Banyoles, 11/2/17
