ni CSQP (11 diputats) hi estarà d'acord i la resta (52 diputats), tampoc. Tot i això, ningú els podrà discutir la legitimitat, al Govern i al Parlament. Perquè constava, fil per randa, en el compromís electoral i 1'6 M (39'5%) el varen subscriure. Tanmateix, JxSí no té la majoria. Guanyen els altres. De manera que, sense el suport, "el procés" s'encallarà. Les 3 lleis de la transició no es podran aprovar i l'economia, la política, la justícia, les institucions, la societat i el conjunt de persones, entitats, funcionaris, etc. no faran el traspàs a un nou estat.

Oh, com ens agradaria tenir polítics anglesos a casa nostra! Que fan anàlisis, presenten propostes polítiques a la ciutadania, les executen i actuen en conseqüència! I tot plegat en un temps rècord"

Si els parlamentaris haguessin aprovat les 3 lleis de la transició, el President convocaria unes noves eleccions. Amb el vot els catalans referendarien aquelles 3 lleis. Segonament, culminarien el procés constituent i la nova constitució. En tercer lloc, el calendari obligaria al Govern a negociar amb Espanya i la Comunitat Europea l'estatus jurídic del nou estat (això és, una negociació semblant al brèxit anglès). Finalment, el nou ordre es posaria en marxa i caldrien uns plans d'execució per afrontar els reptes i les dificultats (tothom seguiria al nou govern?).

Aquestes noves eleccions podrien seguir la lògica autonomista. Amb l'avantatge que no s'alteraria l'actual correlació de forces dels partits i tothom hi podria concórrer. De fet, encara no s'hauria produït cap acte flagrant de desobediència, ni cap il·legalitat greu. Això no obstant, si la majoria dels catalans la volen, una nova realitat naixeria, ara sí, d'aquestes eleccions.

Però també, es podria donar un altre escenari: si els parlamentaris haguessin aprovat les 3 lleis de la transició, el President podria fer el mateix que anuncia el full de ruta, amb la mateixa autoritat legal i moral i sense passar per les urnes. Podria posar-les en marxa immediatament, aquelles lleis; elaborar una constitució per referendar, després; iniciar un catèxit amb Espanya i Europa i elaborar els plans immediats d'execució de la independència.

Ja fa massa que la classe política i el President juguen a l'ambigüitat. Massa temps. La CUP ha creat molta incertesa. Hi ha molt desànim, desorientació, vacil·lació i dubte. La política és, només, la vella política de sempre, la del peix al cove, la de la prudència extrema.

Oh, com ens agradaria tenir polítics anglesos a casa nostra! Que fan anàlisis, presenten propostes polítiques a la ciutadania, les executen i actuen en conseqüència! I tot plegat en un temps rècord. Amb un full de ruta i un calendari estricte. Oh, quins polítics, aquests!

Isidre Palmada
Banyoles, 28/6/16