Poden uns delegats deixar d'assumir els requeriments i mandats d'una assemblea, si han estat elegits per executar-los? No els acusaríem de "poltronar-se", de traïdors, de botiflers? I de fet, els diputats del Parlament han adquirit l'encàrrec dels electors i s'hi han compromès.
Han d'executar el procés, el full de ruta cap a la independència. Perquè aquest és el compromís emparaulat. Endemés ells s'han constituït en JxSí. Un partit específic per aquesta missió.
Sovint ens omplim la boca de democràcia. La democràcia és això. Compartir un procés i impulsar-lo. Si la majoria li dóna suport, aleshores res ho ha d'impedir. La resta és dictadura. Dictadura, si es vol, disfressada de regles i tribunals. Però impedir un resultat electoral, oposar-hi, multar-lo, empresonar, invalidar, etc., és anar contra la rel del sistema. La democràcia.
Encara que molesti els d'En-Comú-Podem i els de CSQP, el procés no és "processisme". Neix de la transversalitat i del clamor popular. I d'unes eleccions! El procés ha entrat a les institucions perquè s'ha fet bé, d'acord amb els estàndards europeus. En la Generalitat resideix la sobirania i el poder. Ho veiem a Espanya, a Turquia, als EEUU: sense aconseguir la institució no n'hi ha de sobirania, ni de poder. El procés està, doncs, en el moll de la presa de decisions.
Sense la Generalitat el procés no hauria culminat. La lògica condueix a la Generalitat a seguir dirigint i JxSí a radicalitzar-se, encara més. Malgrat que els porti a fer lleis unilaterals. No hi tenen més remei. El Tribunal Constitucional treballa amb professionalitat, segons els preceptes jurídics internacionals i relliscaria si no seguís els protocols. Però també el Govern i el Parlament són pulcres i estrictes. De manera que el xoc es produirà. Aleshores, entrarem en la fase internacional i en el moment de mobilització. L'etapa definitiva.
Els d'En-Comú-Podem i els de CSQP també són partidaris de la radicalitat. Potser d'una altra. Però no poden acusar les maneres. Perquè fer proclames al vent i exigir obediència i conformitat condueix a l'unionisme, al PP-PSOE. De manera que s'hi enllistaran. JxSí els volia convèncer amb ideologia, enxampant-los en les contradiccions. Tanmateix serà la radicalitat qui els impulsarà a prendre-hi part. No es podran refugiar en l'ambigüitat, ni en la demagògia.
La moció de confiança al President posarà blanc sobre negre aquesta nova etapa. La final, la definitiva. En la moció, s'hi veuran els clars i els obscurs, els poders i els defectes, els suports i les mancances. El President sabrà qui comanda Catalunya: la Generalitat o l'Estat.
Isidre Palmada
Banyoles, 11/8/16
