Com diu J. D. Bezsonoff, tres anys abans d'acceptar la independència d'Algèria, De Gaulle jurava i perjurava que la tricolor MAI se n'aniria. Tanmateix, va adonar-se de la correlació de forces. L'independentisme estava madur. I obstinar-se, provocava, només, dany i dolor.
Aleshores, va acceptar el fet inqüestionable. I va deixar a la gent, que visqués amb pau i senderi. De Gaulle ocupa, ara, un lloc en la història mundial.
La independència és un front interclassista, com Algèria, per alliberar-nos d'una història, que fa massa que ens humilia a tots: rics i pobres"
Mirar i comprendre. Heus aquí les claus de De Gaulle. Podria passar, de nou? Depèn. Rabell (CSQP), Colau (Barcelona en Comú) i Domènech (Podem) configuren l'espai dels qui accepten la nació i els drets. I malgrat això, fan una diagnosi derrotista de la realitat. Iceta i l'antiga Unió també. Diuen que contra Madrid no podem. Proposen un front Popular pels objectius socials, per acumular més i més forces, per...
S'emboliquen, s'entossudeixen i endemés, en fan bandera, del front Popular, contra la CUP. A qui acusen de traïdoria. Aquests, curiosament, sucumbeixen als cants. Sobretot Endavant. I això fa ensopegar i desorienta la resta dels companys de la CUP, als d'ERC i als de JxSí. La qual cosa impedeix mostrar la força del Procés i el fa dèbil, com un flam.
De fet, no és aquesta, la correlació de les forces. No en tenen, ells, de raó. L'independentisme està madur. Com Algèria. Més valent, fins i tot. Perquè els Rabell, els Colau, els Domènech i els Iceta allí eren més forts.
A nosaltres no ens cal dependre d'Espanya, de la seva correlació de forces. Perquè darrere la independència hi ha totes les classes: els treballadors i els empresaris. La independència és un front interclassista, com Algèria, per alliberar-nos d'una història, que fa massa que ens humilia a tots: rics i pobres.
Els Rabell, els Colau, els Domènech i els Iceta també arribarien als objectius. Quan puguin. Però ara no estan preparats. Necessiten temps per a créixer i madurar. Tot ho mostra. I demanen contenció, perquè volen portar l'estendard del front Popular. I tracten la resta d'esverats i d'il·luminats. No veuen, però, que l'independentisme ja els ha avançat. I ells corren darrere. Gemegant, protestant i escarnint.
Els Rabell, els Colau, els Domènech, els Iceta i .... haurien de ser el nostre De Gaulle. Ho necessitem ara, més que mai. Obstinar-se amb el front Popular, que cerqui una revolució social contra Europa i lligats a Espanya, és una correlació de forces fictícia. Del procés ens en sortirem nosaltres sols. Com Cuba i la resta de colònies. Després, qui sap?
Perquè ara lluitem per alliberar-nos d'un estat i d'uns poders que no ens tenen en compte. No tenen en compte que som catalans, que som treballadors, que som feministes, que som ecologistes... Les seves lleis i la seva organització política i social altera la nostra manera de ser.
Els hem proposat tots els canvis i totes les alternatives. La història en va plena, d'aquestes iniciatives. Ara però, ho tenim a tocar. Ara el procés està MADUR. Per això els Rabell, els Colau, els Domènech, els Iceta i .... se n'adonaran i comprendran. Seran el nostre De Gaulle. Un nou De Gaulle per a la història. La nostra, la dels catalans.
Isidre Palmada
Banyoles, 28/11/16
