Rajoy no deixarà que es faci el referèndum. De fet, importa poc. Allò del referèndum o referèndum del President, ho teníem assumit, des del començament. Què, si no? Ens havíem de mobilitzar? I insistir? Per Rajoy? Per Europa? Vinga va! Sempre hem sabut que es tracta, només, del nosaltres sols.
Perquè som una nació i tenim el dret de decidir. De manera que res succeirà, si no ho fem nosaltres.
Aconseguida la majoria parlamentària, no ens calia res més. La democràcia imposa. Podíem, per tant, tirar pel dret. I declarar la independència. Tanmateix, ens ho hem agafat amb parsimònia. Per allò de fer-ho bé i les estructures d'estat, etc. Finalment farem un referèndum. Que tindrà molts perquès. Fonamentalment, dos o tres.
Sembla que els Comuns i els de la CUP ho veuen millor, això del referèndum. Ells, uns i altres, s'han conegut i s'han aplegat a les places i a les mobilitzacions. Per fer política. Per allò de junts fem la força i el poder. I el poder és democràtic. De baix a dalt. Amb això, res diferència aquests del moviment independentista. Tot i que l'independentisme ja té el poder i la força de les institucions. Per què, doncs, no tirar pel dret?
Als Comuns i als de la CUP els ve d'això, del referèndum. Apa doncs, fem-lo. Per què no? No som una nació? Mostrem-ho, doncs. De fet, som diversos i diferents. Però tenim un mateix discurs. No? Tenim el dret de decidir, hi estem d'acord, no? Doncs fem el que compartim tots plegats. De baix a dalt. Tots lluitem pel mateix. Pels drets de la gent i el del "nosaltres": Endavant el referèndum!
Perquè es tracta de baix a dalt, del poder de la gent i de la vinculació a aquest poder. No? No és això el que comparteixen els Comuns i els independentistes? Segurament. I també ho comparteixen molts altres. Els socialistes del PSC que no escalen dins la burocràcia del partit, sinó que van a fàbrica i lluiten en les assemblees. Els lliberals que treballen contra un estat massa llunyà i molt burocratitzat. Els democristians que estimen el país, etc. No som tots plegats una nació? Doncs, decidim!
Davant Rajoy i una Espanya unida en la repressió, sembla que siguem una olla de cols. Massa estirabots, massa guirigall. De fet, és la democràcia. Una avantguarda nova, del segle XXI. Qui diu que s'ha de lluitar com els leninistes? Segons les regles d'una unitat rígida i monolítica? Nosaltres decidim! Diferents, sí. Però units en el fet de decidir, en el poder i en la vinculació a les decisions. Estem més units que els altres. Perquè nosaltres som lliures!
Diran alguns que el referèndum no interessa als unionistes. No es volen quedar? Doncs, per què votar? Tanmateix: què vol dir ser català? Estan, ells, d'acord amb el centralisme? Amb el fet de pagar i callar? No voldrien decidir en qualsevol estatut d'autonomia? Si anirien a decidir l'estatut, també ho faran en el referèndum. Qui no hi aniria? Només als qui no els importi el país. Qualsevol amb un pam de senderi no es girarà al repte d'una consulta com aquesta. En el referèndum, tothom anirà a votar!
Acabo. Amb el referèndum tots ens unim al primer eslògan. Al del 2010. Som una nació i volem decidir. Justament allò que ens nega el PP i el PSOE. I ens voldrien tan favassos com d'acceptar-los el joc que ens proposen. El referèndum no enganya!
Isidre Palmada
Banyoles, 03/01/2016