Aquests primers de juny J.A. Duran i Lleida ha insistit, de nou, en allargar el calendari de la consulta i ha provocat un altre terratrèmol. Fins i tot el President s'hi ha posicionat i ha fet una declaració expressa on ha distingit entre l'autodeterminació i la independència.
Segons el pla, la consulta no tindrà repercussions jurídiques. La lectura política que se'n faci dependrà dels resultats i, si apunten a la independència, aleshores s'iniciarà el trencament polític i jurídic. El pacte de governabilitat parla del 2014. És un bon any? S'ha de posposar? Hi ha vàries raons que ho desaconsellen:
1.- La crisi econòmica no sembla remetre (segons l'últim baròmetre del CEO, 20 juny, aquesta és la impressió de la majoria). Quan ho faci, apareixeran les oportunitats de cada país. Els catalans hem passat el tràngol pitjor. Sense banca i amb molts sectors econòmics desballestats, podrem començar des de zero o bé sota la legislació espanyola, una reconstrucció molt dificultosa. En aquest sentit, la consulta ha d'aclarir els pròxims cinquanta anys. Fer-la en el 2014 és una necessitat tant imperativa, com la resta de mesures a prendre urgentment.
2.- En el marc internacional res no variarà. S'ha imposat la doctrina del "respecte als afers interiors" que permet només, el fer actes que mostrin decisió i múscul, com els del camp nou o la cadena humana. De fet, la consulta n'ha de ser el cúmul, d'aquesta voluntat. Els organismes internacionals com a molt, la podran validar i ser fiadors i aquest 2014 és ric en esdeveniments de màxima projecció internacional.
A l'octubre s'haurà fet la cadena humana i enllestit la llei de consultes. Serà el moment de decidir la data exacta dins el 2014"
3.- Espanya s'oposarà a la consulta impulsant l'abstenció i desacreditant els líders. L'oposició més forta provindrà dels mitjans, de les personalitats i de les estrelles espanyoles i repercutirà en el clima i en l'ànim dels electors. Però això no té cap altra contraprestació que la militància a favor. Per tant, les llargues travessies són un factor negatiu. Més encara: l'últim baròmetre del CEO indica que avui, tothom (el 80%) ho té clar. Si correlacionem els vots de les diferents opcions polítiques amb el poder de boicot de l'estat hom s'adona que l'estat pot desmobilitzar fins el 35% de l'electorat i que la seva influència no perjudica la consulta (avui, segons aquestes dades, el 65% dels catalans participaria a la consulta i el 55'6% votaria sí a la independència).
4.- L'Estat continuarà el bloqueig pressupostari, legislatiu i judicial. De manera que el més temps incideix negativament. La recentralització de l'estat es fa amb les lleis i es justifica per la crisi (les imposicions de la troica, la millora de gestió pública, etc.). Deixar temps perquè l'estat consolidi una estructura legislativa i organitzativa contrària a la consulta, com la llei Wert o el nou tribunal constitucional, no ens afavoreix perquè blinda l'estat internacionalment.
5.- Esperar que el PSC se sumi a la consulta és una pèrdua de temps. Ni Navarro ni Duran no han aconseguit bescanviar cap alternativa amb l'estat (PP i PSOE). No han pogut construir ni liderar cap bàndol (com pretenien). Gesticulen implorant un temps ja esgotat. I... fan salat. La consulta tibarà les seves contradiccions i el PSC- PSOE es trencarà entre els contraris i els partidaris a participar-hi, perquè les trinxeres internes no es poden harmonitzar.
L'octubre serà el mes mirador i de comandament. S'haurà fet la cadena humana i enllestit la llei de consultes (per explicar internacionalment), l'estat continuarà judicialitzant la política catalana i estarem a les portes de les eleccions europees. Les cartes s'hauran repartit. Serà el moment de decidir la data exacta dins el 2014.
