Assegurar amb convicció que la consulta es farà és l'afirmació dels dirigents que en són partidaris. La mateixa fe hi posen els opositors, per dir el contrari. És temps de trinxera i de persuasió.
Demanar-los més és impossible. Ningú no dóna una prova, un sòlid argument o un plantejament consistent. Només hi fan aparèixer l'assegurança. Res més. De manera que els habituats a les raons es troben desarmats, suporten malament unes conviccions tan poc explicades.
Hi havia un temps que la consulta es sostenia fins i tot "tant sí com no". Ara ja es veu que això no passarà. No passarà, amb tota certesa, aquest 9 de novembre. No hi ha res preparat ni debatut. L'opció de recanvi són unes eleccions. El President i tothom ho admet.
El consens va tirant. Però funciona en l'àmbit de la blanor. La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, atorgava a la possibilitat de celebrar la consulta, només, un 7 en una escala de l'1 al 10 (La Vanguardia, 19 juny). El mateix mitjà recollia el tedi del PP que qualificava la dialèctica sobre la consulta de "pèrdua de temps". El discurs de Felip VI no va aportar res de nou pels catalans i parlava sobretot, de la llei.
Enfortir la consulta vol dir fortificar el govern. La unitat parlamentaria s'ha de traduir en un govern de concentració"
Miquel Iceta puja. La seva tesi que la consulta es farà després de les eleccions del 2015, amb la nova conjuntura estatal, pren força. És molt enraonada. Més que la del President. Sobretot perquè la confiança cega amb Rajoy, amb la seva bonhomia, va de baixa. Ell i el seu equip s'han tancat en la legalitat i difícilment algú els traurà d'aquí.
Tot i que les plebiscitàries haurien de ser un pla alternatiu, aquestes seran, de fet, el resultat de la dolçor, la suavitat i la benevolència dels partits i del President. Aquests donen tot el temps a Rajoy i desfullen els dies esperant que avui sigui diferent. És la seva tàctica. Però això els cava la pròpia trampa i ells mateixos seran els caçats. La condescendència no serveix a la consulta.
La consulta no té un vehicle polític, no té poder. Si els partits no l'hi atorguen, la consulta no es farà. Ho hem vist amb el rei: la unió dels principals partits l'ha enfortit davant la brama republicana. La unió aclareix i tothom l'entén. El President hauria de convocar també els partits catalans i avaluar les expectatives. Enfortir la consulta vol dir fortificar el govern. La unitat parlamentaria s'ha de traduir en un govern de concentració. Els catalans han de poder exigir-lo. Queden cent dies de tot o res, i la confiança en que la consulta es farà, s'ha d'enrobustir.
