En aquesta legislatura el PSC juga a la puta i la ramoneta. El seu programa nacional i social se sosté de principis i tàctiques, i sense estratègia a mig termini. Les grans declaracions i la jugada curta emulsionen les seves manifestacions a la premsa i no poden oferir res més. Perquè, fora del desgavell intern, no hi ha res a mostrar.
Pel que fa als principis no tenen cap vergonya. Ho sostenen tot i al mateix temps. Chacón, Corbacho i una àmplia majoria argumenten que des de la constitució del 78 Catalunya és "subjecte constitucional" i tot el que faci democràticament s'ha de subjectar al principi de legalitat, com subratllen el PP i Ciutadans. Però Navarro els reprèn per no defensar el principi d'autodeterminació, que consta en el programa electoral. Un posicionament que Chacón i els alcaldes del Baix Llobregat no volen predicar per dues raons: per antitètic amb el PSOE i perquè no és honest ni transparent amb l'electorat. Tot al contrari del sector "sobiranista", que ho suporta tot.
Les tàctiques són moltes i variades. Què l'agermana al PSOE? Rubalcaba, l'endemà de la cimera sobre el "dret a decidir", declarava a la SER que coincidia amb Chacón en no acceptar el referèndum, "però (afegia Rubalcaba) el PSC i el PSOE estem d'acord en una cosa molt més important: que Catalunya no se'n vagi d'Espanya" i "Navarro treballa per evitar-ho". Això és, "el PSC i el PSOE estem d'acord"... en què allò fonamental i important és la tàctica.
L'esquerra de la transició s'adona de l'olla de grills del PSC i comença a deixar-lo de banda"
El PSC doncs, farà de la necessitat, virtut i no desenvoluparà una estratègia definida, com el PP i Ciutadans. El PSC s'unirà (tot ell) al voltant del "que Catalunya no se'n vagi d'Espanya" i continuarà fent la puta i la ramoneta: ara jugaran la lliga del dret a decidir, ara la constitucional i ambdues alhora. De manera que 1) no entraran a liderar res, 2) sostindran l'autodeterminació i la constitució (la passió, l'emoció i la vehemència dependrà de l'orador, la posició oficial serà l'ambigüitat) i 3) jugaran a tirar la pedra i amagar-se'n.
Els militants de base del PSC potser ja els va bé que tot continuï igual i els la bufa l'autodeterminació. O potser no els va bé i volen jugar a guanyar. Es fa estrany pagar una quota per a no res. De manera que si el món es mou, alguna cosa hauran de fer. Perquè, si el PSC renuncia a comandar, aleshores ho faran les circumstàncies. I anem al xoc de trens.
CCOO i la resta de sindicats s'han compromès amb l'autodeterminació. L'UGT en l'últim congrés manifestava que "cal que siguin els ciutadans i les ciutadanes, per mitjà de procediments democràtics, els qui puguin decidir el model de país en què volem viure". L'esquerra de la transició s'adona de l'olla de grills del PSC i comença a deixar-lo de banda. De fet, tot el país es va cansant del PSC i demana al President Mas que posi objectius i calendaris. També el PSC els necessita.
