guanyaven els trotskistes i la CUP es decantava per a sortir del procés.Finalment, el 8, s'ho rumia i ho reconsidera. Torna a abraçar JxSí i puja al tren de la independència.

Només la tàctica els mostrarà la impossibilitat i la utopia de la via del referèndum. Els espanyols mai deixaran votar als catalans. Per a decidir, primer, caldrà ser lliure"
.
Tot i el pacte d'última hora, la CUP ha deixat que Baños, el processista, renunciés a l'acta de diputat. La CUP aprofitant els mitjans, s'ha ventat d'enviar Mas a la paperera de la història i s'ha fet la víctima de consideracions sobre els israelites i palestins. Són detalls i símbols. Sobretot si els considerem en relació a altres fenòmens.

Sembla que QSQP entrarà a la comissió parlamentària anomenada "Procés Constituent". Però, primer, ha posat dues exigències, que no són menors. Tenen, al contrari, un alt contingut polític. Ha reemplaçat el caràcter legislatiu de la Comissió, convertint-la en una d'estudi. I segonament, l'ha podat d'un dels conceptes fonamentals: La Comissió no serà de la "Transició Nacional", sinó una "simple" comissió sobre els "processos". Un altre símbol polític, rellevant.

Al revés de les terceres vies, la via Podem, d'autodeterminació, s'està convertint en el principal handicap teòric de l'independentisme. Tota l'esquerra s'hi acomboia, s'hi sent d'allò més bé. També la CUP. La via Podem no és la mateixa via que la independència. Va per uns altres rails. La seva estació és el referèndum. Res més. No la volen ells, la independència. Al contrari. El seu procés és socialista, de classes, de lluita de classes. I no els porta a trencar amb els obrers espanyols.

Amb el referèndum, QSQP solament soluciona el problema català. Per a trobar-li un encaix, definitiu. Podem accepta els drets nacionals. Però els vol confederar. De manera que s'allunya, com del foc, del procés de "Transició Nacional" de JxSí. Aquest no és, de fet, el seu procés, ni el dels obrers. Perquè pensen que els treballadors són espanyols, majoritàriament.

La CUP fila prim, a la frontera. La meitat és tributària del pensament QSQP. L'altra és partidària del procés independentista. La CUP camina amb la cama lligada. Ara fa un pas amb la majoria de JxSí. Ara s'hi resisteix. I viceversa. Serà molt difícil que puguin ajudar al Govern. Salta constantment entre les dues vies. Sense optar. Sense aclar

Si els obrers catalans són també espanyols o bé no, s'haurà de decidir. La majoria de QSQP creu que els obrers catalans no es voldran separar. La CUP pensa el contrari. Però el seu procés no és el de JxSí. S'acosta millor al de QSQP. La via de l'autodeterminació. Una via obrera que "també" ofereix independència, si s'és cau.

El procés de JxSí té, doncs, un gran handicap i només una possibilitat. Portar el procés independentista a la tàctica. JxSí difícilment podrà convèncer QSQP i la part de la CUP reticent de la bondat de la independència. Solament la contradicció podrà persuadir QSQP i la CUP. Només la tàctica els mostrarà la impossibilitat i la utopia de la via del referèndum. Els espanyols mai deixaran votar als catalans. Per a decidir, primer, caldrà ser lliure.

Isidre Palmada

Banyoles, 21/1/16