Durant aquestes darreres setmanes es parla molt sobre les peticions perquè el Tractat que institueix una Constitució Europea faci oficial el català com una llengua de la UE. Per les informacions rebudes, sembla que el president del govern espanyol, el senyor Rodríguez Zapatero, tan sols va demanar un tracte especial per a les llengües que són oficials en determinades comunitats de l’estat, sense Durant aquestes darreres setmanes es parla molt sobre les peticions perquè el Tractat que institueix una Constitució Europea faci oficial el català com una llengua de la UE. Per les informacions rebudes, sembla que el president del govern espanyol, el senyor Rodríguez Zapatero, tan sols va demanar un tracte especial per a les llengües que són oficials en determinades comunitats de l’estat, sense especificar-les. Aquest tracte especial es reduirà finalment a la traducció oficial dels tractats en les llengües de referència. Aquest tracte preferent, la llengua catalana ja el tenia reconegut des de l’11 de desembre de 1990, segons consta al Diari Oficial de les Comunitats Europees, per resolució del Parlament Europeu, vistes les peticions del Parlament de Catalunya (1988) i del Parlament de les Illes Balears (1989), que demanaven al Consell i a la Comissió l’adopció de mesures per aconseguir quatre aspectes bàsics. La publicació en català dels tractats i dels textos fonamentals de les comunitats; la difusió en català de les informacions públiques relatives a les institucions europees per tots els mitjans de comunicació; la inclusió del català en els programes elaborats per la Comissió per l’aprenentatge i el perfeccionament de les llengües europees; i la utilització del català en les relacions orals i escrites amb el públic en les oficines de la Comissió Europea en les comunitats en qüestió. Però els catalans demanem quelcom més. Volem el reconeixement que es mereix la nostra llengua, donada la seva importància demogràfica a la UE. La societat civil catalana s’està mobilitzant per aconseguir-ho. Fóra lamentable que Catalunya, la més europea de les nacionalitats de l’estat espanyol, es veiés obligada a votar negativament el text de la Constitució en el cas d’un hipotètic referèndum sobre la mateixa.