Es diu que respecte als revolucionaris, Napoleó mantenia un doble llenguatge: deia el que no feia i l'inrevés. Va abusar tant d'això, que va acabar essent una estratègia típica, de manual.
Es diu també que Convergència és bonapartista i aquest 24 de març, en el 16è congrés, haurà de cuinar el curt i mitjà termini, deixant el bonapartisme i aclarint el full de ruta. Però on anirà?
PLANTAR-SE: De tant en tant el Conseller Mas-Colell es "planta". El desembre 2011 deia que no pensava abonar les recaptes d'impostos a l'Estat i es quedava per la Generalitat el deute emparaulat i pagava les factures. Aquest març, a la seu de "la Caixa" i davant el món financer i empresarial català, va advertir que Catalunya segurament s'acabarà com a país, si no hi ha concert econòmic. Perquè l'actual sistema asfíxia totes les polítiques pròpies i no cap altra eixida que el "plantar-se" i anar a la confrontació directa.
FILOSOFIA: Tothom sap que Mas-Colell és home fort dins la Generalitat. Allò que diu no és un comentari "particular", ho comparteix el President. Per tant la Generalitat té una línia de confrontació tipus Braveheart, que amenaça i s'infla davant auditoris més o menys afables i condescendents. Un discurs que sona bé a les orelles nacionalistes i independentistes. Perquè sosté una filosofia comuna, de ja n'hi ha prou i hem de fer-nos respectar.
El post Catalanisme és un nou discurs centrat en Europa i implica mirar-la sense intermediaris. Estaria molt bé que Convergència sintonitzés amb aquesta melodia"
BONAPARTISME: Per un altre costat, el Govern pacta amb el PP perquè és el govern de Madrid i qui té la paella pel mànec. No signa poca cosa, sinó temes importants i transcendentals d'aquí i d'allí. Així que també, té una estratègia de submissió i suavitat palatina, molt diferent d'allò que el Conseller Mas-Colell anuncia i denúncia. És la pràctica bonapartista del President que ben edificarà als estudiants de política.
EUROPA: En el 16è congrés hi ha un bon estol d'independentistes. Són delegats escollits a les territorials i el President feria bé d'escoltar-los. Perquè comença a ser l'hora de trencar amb el Catalanisme i deixar de voler "construir" l'Estat Ibèric dels segles passats, per començar a mirar el futur i pensar en bastir un Estat Europeu i anar cap al post Catalanisme.
Estaria bé que alguna ponència del 16è congrés versés sobre el post Catalanisme. Més enllà de la península hi ha Estat. Ens interessa? Com el volem? Els interessa a ells que nosaltres hi siguem? El post Catalanisme és un nou discurs centrat en Europa i implica mirar-la sense intermediaris. És allò que el 10 de març els 7000 del St. Jordi varen fundar i volen estendre com una taca d'oli. Estaria molt bé doncs, que Convergència sintonitzés amb aquesta melodia i comencéssim a entonar-la tots plegats.
