Diumenge passat, El País publicava un especial sobre els trenta anys de la coronació de Joan Carles I. Un especial de 72 pàgines (setanta-dos!) dedicat exclusivament a la lloança de Joan Carles I i del sistema de monarquia parlamentària.
No només s’hi feien alabances del paper del monarca durant la transició sinó, sobretot, constatava la modernitat de la monarquia espanyola i la seva necessària continuïtat. Arguments de tot tipus, enquestes ben presentades, subtítols ben seleccionats, tot en la direcció de demostrar que la monarquia és un bon sistema, que l’espanyola és de totes les europees, la que s’ha adaptat millor. Articles sobre el rei i els militars, el rei i els polítics, el rei i la seva família, la reina i la solidaritat, gairebé una trentena de plomes prou prestigioses, però curiosament cap article dedicat al rei i a la diversitat lingüística i cultural de l’Estat o als joves contestataris madrilenys que estan recuperant el color morat i l’himne de Riego. Curiosa unidireccionalitat en un espai periodístic habitualment reservat a la reflexió i on no és estrany trobar-hi debats, diversitat d’opinions i veus complementàries. Entretant, degut al naixement d’Elionor, hi ha la intenció de modificar la Constitució de 1978 ja que no permet la igualtat entre home i dona en la successió. Si es reforma la Constitució potser serà el moment de que el poble, tant els que no van votar per edat en el referèndum constitucional del desembre de 1978 com els que sí ho van poder fer, expressin la seva opinió sobre la monarquia i la seva compatibilitat amb el sistema democràtic. Votar no a la Constitució de 1978 podia significar tornar al sistema dictatorial anterior. En aquell referèndum només hi havia dues opcions: monarquia o reacció. La papereta de la república, i menys la de la república catalana, aquell 6 de desembre no la van repartir. No l’havien imprès. En cas que finalment es convoqui un referèndum constitucional serà força interessant veure el suport real que té la monarquia a cada territori de l’Estat. Per a molts, potser serà una bona oportunitat de mostrar el seu rebuig, ara lliurement, a la monarquia i a la indivisible unitat de la nació espanyola. Sempre, això sí, amb el permís dels diaris progressistes.
