Isidre-palmada2

Barcelona · I Jordi Barbeta, l'endemà, publicava a La Vanguardia: "l'Estat de les autonomies s'està convertint en un autèntic llast pel progrés del país"(Catalunya) de manera que no queda més remei que "ens deixem de punyetes i ens adaptem al mapa polític espanyol". Perquè el "Govern no té ni poder ni diner per a resoldre res" i no li queda altra opció que dir sí a tot, si no vol que li retardin els pagaments de Madrid.



Les conclusions tenien unes previsions. Continuar en el Catalanisme, sostenint una idea d'Estat espanyol defenestrat pel Constitucional, les anunciava. Les conclusions són així. Pere Navarro i Jordi Barbeta simplement les expliciten. La crisi la resoldran a Madrid i aquí el President Mas "aplaudeix". Aplaudeix la reforma laboral, la reforma bancària, etc. Mas fa el què toca. Perquè té enfangada la Generalitat i cada "bon dia" és un repte amb el deute.



Els benintencionats assenyalaran al tripartit. Un pou de despesa malgastada. I s'asseuran confortablement al sofà. Gaudiran de la tranquil·litat que els proporciona identificar al culpable. S'adormiran pensant que fan el què toca, ni més ni menys. Però cada benintencionat és un Mas. No li queda altra opció que dir sí a tot, si no vol que li retardin els pagaments de Madrid. I la roda només roda. De manera que les roderes del gir deixen per Rajoy la Sobirania i el comandament.



No fa tant (desembre 2011) el Conseller Mas Colell va enunciar que es plantava. No pensava abonar les recaptes d'impostos. Es quedava per la Generalitat el deute emparaulat i pagava les factures. L'esma del Conseller es va reconduir. Però queda el símbol. És allò que també podríem fer. Mas no l'ha abonat. Segurament, ara no toca. Però entre les dues opcions n'hi ha moltes més. La societat és un bullir d'idees. Sostenir-les o donar-hi volum ja seria una bona via.



Ara per ara, no cal que la Generalitat sigui el Braveheart dels catalans. No convenen les diplomàcies guerreres. Però la nació, internament, pot tenir una dinàmica. Pot (re) construir la Sobirania que perdem a cada vogada.  Pot formular noves eixides per no rodar i rodar al gir del Catalanisme histriònic, defenestrat pel Constitucional i manifestament a superar.



Mas hauria d'escoltar als seus militants. Als qui s'apunten a les Assemblees dels municipis per la independència i els hauria de sostenir. Als qui s'han reunit aquesta setmana a Tortosa, a Sabadell i a Girona. Perquè té a casa seva la millor llavor, el millor discurs. Parar l'orella i escoltar pot ser un bon exercici. De fet, seria el començament d'una nova via. La Generalitat podria començar el post Catalanisme i apuntar a la Sobirania que el Constitucional no ens reconeix.



Isidre Palmada

Banyoles