"Per obtenir la independència has d'armar un sidral" deia Baños i matisava "un sidral democràtic i pacífic". Trencar amb Espanya ocasionarà molta confusió i desordre de tot tipus, polític, institucional, jurídic, etc. Un sidral monumental.
De proporcions internacionals. Baños ho va concretar subratllant el què, el com, el quan... i posava el qui al darrere.
El qui, tanmateix, és secundari? Mas és la cara del capitalisme, de la cancellera Merkel? Mas és la representació de la vella política, corrupta i mesquina? Mas és les retallades i les privatitzacions? Doncs bé, concedim–ho. Tot i que l'argument grinyola. Mas podria haver fet d'Ibarretxe. Això és, davant el cingle, deixar–ho estar i consolidar el seu espai polític. Mas podia pujar al tren de "Catalunya sí que es Pot" i aconsellar–se per Duran, Iceta i Navarro.
El nou estat, tanmateix, no esdevindrà un socialisme soviètic o llatinoamericà. Serà un estat europeu. Considerar, com fa Junts pel Sí, que el qui (en Mas) no és una pedra a la sabata, sinó el líder que ha portat la independència a l'èxit, és considerar el QUÈ que Baños proposava"
Segurament, aquest Mas–Ibarretxe haguera trobat amb una forta contestació popular. Mas, però, podria desballestar aquest afront, en uns pocs mesos. Tenia legislatura per endavant. Les organitzacions socials no es podrien organitzar i el procés s'hauria allargassat i sinuat. La independència hauria tornat a Ítaca i el camí serpentejaria en giragonses i ondulacions.
Això li proposava Madrid i encara no s'ho acaba de creure. Madrid l'ha tractat de foll, d'insensat. Tota la classe política, econòmica, institucional, social, tots els partits, sindicats, patronals, organitzacions financeres... tothom li recomanava el que Duran i altres instal·lats en el teixit català li deien a cau d'orella. Les eleccions espanyoles podien ser una bona excusa per a començar a aturar el procés. Després Déu dirà. El PSOE oferia una via dialogada.
I tanmateix, Mas ha facilitat el moment actual. Ha estat al costat, s'ha enretirat i ha afavorit. No solament ha seguit el clam popular. També l'ha impulsat. Les organitzacions socials s'han omplert de militants de CiU. Els alcaldes de l'organització han possibilitat moltes plataformes. S'hi han implicat. Mas ha seguit els seus militants i els seus l'han seguit a ell. Endemés s'ha enretirat davant les organitzacions. Les hi ha fet costat i avui aquestes han entrat a les institucions i han assolit la màxima representació.
Això no ha estat en va. Malgrat que, per fer això, Mas n'ha sortit escaldat. CiU s'ha trencat, Convergència en refundació i en persecució judicial. Ell i la seva gent són els qui sofreixen. Qui estan més perjudicats. Tot i la unglada de l'estat, tot i la desconsideració dels qui els valoren amb altres paràmetres, Mas i Convergència lluiten. Empenyen. Perseveren.
Mas és la dreta, segur. El nou estat, tanmateix, no esdevindrà un socialisme soviètic o llatinoamericà. Serà un estat europeu. Considerar, com fa Junts pel Sí, que el qui (en Mas) no és una pedra a la sabata, sinó el líder que ha portat la independència a l'èxit, és considerar el QUÈ que Baños proposava. Mas es continua trencant la cara per la independència. Sense ell, el camí s'estroncarà.
Isidre Palmada
Banyoles, 28/9/15
