Fonamentalment, tres coses varen destacar. L'estat (l'executiu, el legislatiu i el judicial) seguirà unit la via Soraya Sáez de Santamaria, la vicepresidenta, disposada a utilitzar els tribunals i a exigir les responsabilitats penals. L'estat no defallirà contra l'independentisme (i la consulta n'és una etapa que s'ha de deturar).

La segona clau de l'acte del Congrés del dia 8 d'abril gira al voltant del reconeixement de la nació catalana i no en les raons constitucionals. En aquest sentit, J. A. Duran i les "terceres vies" ho tenen molt malament. Són camins totalment esgotats. L'estat no admetrà la nació catalana de cap de les maneres.

Tercerament, la prohibició del referèndum lleva l'estat espanyol dels països com el Canadà o Gran Bretanya, però això no l'expulsa dels estats democràtics. Els pactes i els compromisos l'alien al món occidental. El "problema català" continua essent un problema domèstic i no es troba la manera d'internacionalitzar les seves aspiracions.
S'intenta jugar el partit afeblits per una legislació que ens va a contra corrent"
De fet, Rajoy deixa aclarida internacionalment la qüestió: avançar-la abans de les eleccions europees. L'única manera de contrarestar-lo hauria estat una resposta multitudinària i que afirmés que "som una nació i volem decidir". Però s'ha perdut aquesta ocasió i les europees no serviran de lectura pedagògica. Els programes dels "partits europeus" amaniran el tema i l'amansaran.

La ruta de "la legalitat" ens cenyeix als pocs moviments constitucionals. Perquè la "legalitat" internacional exigeix el compromís d'un tercer i aquest no se l'ha vist, ni s'insinua. Sembla, doncs, que hi haurà un sol escenari. Aquell on hi conflueixen l'onze de setembre, les eleccions escoceses i la consulta (o la seva prohibició).

Però són possibles altres esdeveniments. La nova llei de consultes que ha d'enllestir el Parlament es vol presentar al mateix moment que es convoqui la consulta oficialment. Segurament el Constitucional suspendrà els dos decrets i el 9 de novembre no hi haurà consulta. Què passarà? Podríem anar a unes plebiscitàries. Però també és possible esperar la seva resolució. La nova llei podria ser constitucional i la sentència la podria refermar. De manera que la consulta es podria espaiar fins a aquest dictamen.

La ruta de "la legalitat" ens condemna a seguir les giragonses de l'oportunitat, amb un full de ruta obert i a l'expectativa. La ruta de "la legitimitat" no es vol dissenyar, en vistes a la unitat (Duran ja ha avisat amb la ruptura, si el President s'aparta de la legalitat, en declaracions a Onda Cero el passat 10 abril). De manera que s'intenta jugar el partit afeblits per una legislació que ens va a contra corrent. Però es lluita amb bona cara i es vol ser positius i animats. Esperem que duri!