Després de moltes pròrrogues, aquest juliol el Govern català i l'executiu espanyol van tancar, en principi definitivament, el traspàs de competències de gestió del servei de Rodalies de Renfe a Catalunya per a fer-se efectiu pels volts del gener del 2010. Però més que un trofeu de legislatura, el traspàs és vist des de l'executiu de José Montilla com un "mort", per la senzilla raó que precisament el 2010 serà un any funest per al servei de Renfe. Hi ha previstes obres de gran envergadura a l'intercanviador de la Sagrera, per on ha de passar el TGV, que afectaran totes les línies de Rodalies que passen per la capital catalana. Per tant, les queixes dels usuaris estan garantides, amb la diferència que aquesta vegada seran per a la Generalitat.
s per això que la conselleria d'Obres Públiques optarà per fer una bona campanya informativa als ciutadans sobre el traspàs, mirant de dissimular el fet que aquest acord només és per a la gestió, però que la infraestructura i els diners seguiran depenent de Madrid. A la pràctica això vol dir que el marge de maniobra de Catalunya per prestar un servei en condicions és escassíssim. Actualment, el fet que sigui una altra empresa, Adif, la que gestioni el servei en algunes estacions i línies, fa que la descoordinació amb els maquinistes i els tècnics de Renfe sigui absoluta. D'aquí el caos informatiu als usuaris davant de qualsevol avaria. Com a mínim, quan el servei sigui gestionat per un sol ens, la Generalitat, cal preveure que l'usuari rebrà una millor atenció.
El govern no es planteja rebutjar el traspàs a un any de les eleccions, però tem que els problemes que ja estan previstos per les obres a la Sagrera puguin crispar els ànims com ja va passar l'any passat amb una bateria d'avaries que van col·lapsar el servei durant setmanes. Potser el més honest hauria estat rebutjar un traspàs en què no hi ha garantit el pressupost necessari per oferir una correcta gestió -com sí que ho està en el cas de les Rodalies de Madrid, pactades per la popular Esperanza Aguirre amb el ministre de Foment socialista- i atenció als usuaris.
D'altra banda, no seria just que la pluja de crítiques més que previsible per al 2010 recaigui només en la Generalitat. Que Renfe ofereixi un servei pèssim és atribuïble a la política radial de transports i comunicacions que sempre han practicat els governs de Madrid, siguin del color que siguin. Una altra cosa és que els partits catalans, també de diferents colors, sempre han acabat practicant el peix al cove. I de vegades el peix que han posat al cove és podrit o de mala qualitat.
