Al PSOE no li passa pel cap arribar al març del 2008 amb els pressupostos generals de l'Estat prorrogats. Voldria dir que Zapatero no tindria garantit el suport necessari per, en cas de tenir el PP massa a prop, poder pactar una investidura. Els socialistes espanyols necessiten com l'aire que respiren el suport dels diputats del PNB, els mateixos que han rebut com a resposta a la proposta del lehendakari Ibarretxe de convocar una consulta l'octubre del 2008 un no rotund, per il·legal, inconstitucional i un seguit d'adjectius més. Però el PSOE també necessita, moralment, una abstenció vinguda de Catalunya, a ser possible, de les tres formacions que ahir van registrar al Congrés espanyol tres esmenes a la totalitat: CiU, ERC i ICV.
No cal dir que el fet que republicans i ecosocialistes formin part del Govern català, liderat pel PSC, situa qualsevol de les seves decisions en el punt de mira de tothom, especialment dels socialistes, que prefereixen que ERC "faci bondat", és a dir, que no prengui decisions diferents de les del PSOE i el PSC, almenys fins que passin les eleccions espanyoles. CiU, per la seva banda, també ha de fer els seus propis equilibris, valorant si vol tenir algun paper o no en el proper executiu espanyol i quina estratègia li convé més amb l'electorat català que l'ha de votar per tenir grup parlamentari a Madrid.
Entre les esmenes presentades, les justificacions són diverses. CiU parla de "menyspreu a Catalunya, per la baixa inversió pressupostada; perquè menysprea el propi sistema democràtic, en incomplir els mandats de lleis aprovades per les Corts Generals; i perquè menysprea els ciutadans, en aquest cas per la publicitat enganyosa que amaga la seva falta de caràcter social". Per a la federació nacionalista, el projecte de pressupostos presentat per Pedro Solbes fa un parell de setmanes "tampoc compleix el que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, ni els compromisos de la Llei de Pressupostos per al 2007 i fins i tot no compleix els propis acords Estat-Generalitat sobre la metodologia de càlcul de les inversions". A banda, CiU denuncia que la despesa social no és una prioritat dels Pressupostos 2008, un apunt en què coinicideixen també ERC i ICV.
El text que ha presentat ERC considera "clarament insuficient el blindatge de l'acord assolit en matèria d'inversions en infraestructures de l'Estat a Catalunya en compliment de la disposició addicional tercera del Estatut", i reclama "garanties que l'acord polític entre governs es complirà". Els republicans lamenten que en aquests pressupostos no s'anunciï cap partida "que faci preveure una millora del finançament de les Comunitats Autònomes, tot i que l'any que ve s'haurà d'aplicar el nou model de finançament" i insisteixen que "persistirà el dèficit fiscal del 10,5% del nostre PIB, que tant dificulta que Catalunya pugui". ERC reclama també que aquests pressupostos tinguin un contingut realment social, ja que les partides destinades a polítiques socials "es queden curtes i són clarament insuficients".
Per la seva banda, el grup IU-ICV considera imprescindible que "els pressupostos destinin una forta inversió en els trens de rodalies a Catalunya, no només en estacions sinó també en vies", i que es reorientin els pressupostos perquè siguin més socials i mediambientals. Així, ICV demana "elevar el Fons d'acollida i integració d'Immigrants fins a 500 milions d'euros, augmentar els recursos per a l'atenció a la dependència fins a equiparar-los als recursos que es destinin al conegut com xec-bebè, millorar les pensions de menor quantia amb un increment mig del 10%, reorientar els recursos per a les polítiques públiques en matèria d'habitatge prioritzant el lloguer".
Els propers 24 i 25 d'octubre es debatran les esmenes. L'escenari és obert, i cal tenir en compte que el fet que hi hagi tres esmenes a la totalitat provinents de Catalunya no implica automàticament que es converteixin en vots negatius als pressupostos. En d'altres ocasions, després de la negociació, formacions que havien presentat esmenes a la totalitat van fer una abstenció el dia de la votació.
