El partits catalans comencen a preparar-se per la propera gran batalla política que s’haurà de lliurar a Madrid: la del finançament autonòmic. El govern haurà d’obrir un diàleg a dues bandes tal i com es va fer palès aquesta setmana en el debat sobre els pressupostos de la Generalitat a la cambra catalana. Per una banda haurà d’aconseguir un acord entre les tres formacions que comanden la Generalitat i, de l’altra, caldrà cercar consens amb CiU per assegurar un tràmit tranquil del nou sistema al Congrés dels Diputats.
De moment encara hi ha temps. Els partits enllesteixen les seves propostes per reduir el dèficit fiscal català, que atenalla el creixement de Catalunya en tots els àmbits. D’aquí a final d’any aquestes s’aniran concretant. Aleshores serà quan s’aniran buscant els acords. L’objectiu de la part catalana és que l’entesa dins al govern i amb CiU es tanqui poc després de les eleccions espanyoles, que se celebraran el 9 de març. D’aquesta forma el govern espanyol que surti de les urnes, i que previsiblement encapçalarà Zapatero, arribarà a la Moncloa trobant-se damunt la taula una proposta de finançament autonòmic.
En l’Estatut que es va aprovar en referèndum el 18 de juny de l’any passat el sistema de finançament va quedar sensiblement retallat en relació al text que, el 30 de setembre de 2005, havia aprovat la cambra catalana. Després que CiU ho demanés amb insistència mentre es treballava en la redacció de la proposta catalana el finançament va quedar fixat a l’Estatut, que contemplava sistemes d’igualació amb el règim de concert. El pacte a la Moncloa entre Mas i Zapatero el 21 de gener de 2006 va podar el text de forma significativa, especialment en el capítol de la relació financera entre Catalunya i Espanya.
Això obliga Catalunya a passar, de nou, per l’adreçador del Consejo de Política Fiscal y Financiera, l’ens que aplega el govern espanyol i les autonomies de règim comú (totes llevat Euskadi i Navarra) per fixar el finançament autonòmic a través de la Llei Orgànica de Finaçament de les Comunitats Autònomes (LOFCA), que es va revisant periòdicament. La lògica política marcarà que el govern del PSOE pacti primer amb Catalunya (l’executiu espanyol vetllarà pels interessos de l’Espanya pobra que encara representen les socialistes Andalusia, Castella - la Manxa i Extremadura) i després es tanqui l’acord amb els territoris del PP, que comparteixen interès amb Catalunya, atès que el País Valencià o Madrid són territoris amb un dèficit fiscal important tot i que per motius diferents.
