ELISENDA PALUZIE (Barcelona, 1969) és doctora en Economia per la Universitat de Barcelona, en la qual imparteix classes de Teoria Econòmica. També té un mestratge en Economia Internacional per Yale University. Paluzie és una de les impulsores del manifest Per una Catalunya més pròspera, rebutgem aquest Estatut, al qual ja s'hi han adherit més d'un centenar d'economistes, empresaris, directius i professionals, que comparteixen "una profunda convicció catalanista i una voluntat renovadora" que els fa considerar insuficient el capítol de finançament de l'Estatut que es votarà el proper 18 de juny.

Per què ningú no concreta una xifra sobre quants diners de més suposarà per a Catalunya el nou Estatut? Existeix realment, aquesta xifra?
No, no es pot concretar perquè la xifra dependrà d'allò que es negociï a la Lofca (llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes), que s'ha de renegociar l'any vinent. Aleshores podrem quantificar aquest finançament. Però l'Estatut no blinda cap quantitat de diners.

La Lofca es negocia en una taula multilateral, hi pot haver sorpreses?
La negociació serà entre les disset comunitats autònomes de règim comú en el marc del Consell de Política Fiscal i Financera.

Es planteja un nou model de finançament, en l'Estatut?
No, perquè segueix sent l'estat que en el marc d'aquest Consell fixa les necessitats de despesa de les comunitats autònomes, és a dir, la quantitat de diners que li pertoquen a la Generalitat de Catalunya. Per tant, fins que no es negociï aquesta Lofca, ningú no pot donar cap xifra sobre què suposarà per als serveis i competències de Catalunya el nou Estatut.

Al marge dels diners que rebi directament la Generalitat, el text assegura que s'incrementaran les inversions estatals al país?
Tampoc pot assegurar la xifra d'inversions. Quan es va començar a negociar l'Estatut a Catalunya, la idea era que hi hagués una disposició que compensés un deute històric de l'Estat amb Catalunya pel que fa a grans infrastructures, i que obligués l'Estat a fer més inversions. Aquesta obligació, tot i complir-se estrictament, ens podem trobar que l'Estat inverteixi igual o menys que ara.

No hi ha garanties perquè això no passi?
L'Estatut no ens garanteix res en aquest sentit, perquè la disposició addicional tercera diu que la inversió de l'estat a Catalunya, exclòs el fons de compensació interterritorial, ha de fer-se en funció del que representa el PIB català respecte a l'estatal, i només per set anys. Què passa? Doncs que aquest "exclòs el fons de compensació interterritorial" és la clau, perquè és un fons que es destina només a fer obres d'infrastructures en les regions pobres, i Catalunya no té dret a aquest fons.

L'Estat pot jugar a augmentar aquest fons sempre que vulgui?
Per descomptat que el pot variar. Ara aquest fons és només el 5,6% de la inversió estatal. I amb les dades de 2006, l'Estat només està obligat per l'Estatut a invertir a Catalunya un 17,7%, i no pas el 18,8% -el PIB català respecte a l'espanyol- com diuen alguns mitjans, perquè cal excloure aquest fons.

Si l'Estat incrementa aquest fons, es redueix el percentatge d'inversió a Catalunya?
Això és el més greu, perquè si l'Estat augmenta el fons, automàticament el percentatge d'inversió estatal a Catalunya s'anirà reduint. I tot i així, estaran complint estrictament l'estatut.

Així, Zapatero té la paella pel mànec?
És clar. Si vol, entre d'altres coses, pot incrementar el fons de compensació interterritorial. És en aquest sentit que va prometre en un míting que no seria garrepa.
Hem tornat a deixar a l'Estat els instruments de finançament i la clau de la nostra caixa.

Aquesta clau la tenia Catalunya amb l'Estatut aprovat pel Parlament el 30 de setembre?
Sí, perquè era Catalunya qui recaptava tots els impostos amb l'Agència Tributària pròpia, i després donava una part per finançar serveis i competències de l'Estat i una part per solidaritat. Però ara és l'Estat qui diu quina xifra li toca a la Generalitat, és a dir, tal com ha estat des del 1979.

A banda de les inversions, Catalunya necessita també molts diners per a despesa pública en serveis socials bàsics com l'educació i la sanitat. L'Estatut podrà respondre millor a aquestes necessitats?
No s'ha solucionat el problema, perquè no hem guanyat autonomia financera. El model de finançament segueix sent el mateix. L'estat i les comunitats autònomes determinen quants diners necessita cada territori. Hi ha una fórmula fixa per cada comunitat, i després s'hi afegeixen unes variables, la principal de les quals és la població. A aquests diners fixats per necessitats s'hi arriba amb els tributs cedits, però si amb aquests tributs, que ara s'han incrementat una mica, superéssim aquesta xifra que ens ha marcat l'Estat, hauríem de retornar-li la diferència, en compliment del que s'anomena fons de suficiència. Per això els que són més prudents, com el conseller Antoni Castells, no donen cap xifra, perquè aquesta s'haurà de negociar.

Hem d'entendre doncs, que el dèficit fiscal català no necessàriament es reduirà progressivament?
Ens podem trobar tranquil.lament amb què el dèficit fiscal fins i tot s'incrementi. De fet, el model de finançament actual, en el qual es van cedint impostos a les comunitats autònomes, paradoxalment Catalunya ha anat tenint més participació en la recaptació d'impostos però el dèficit fiscal ha anat augmentant.

Com s'explica?
Perquè l'important és qui fixa les necessitats de despesa de les comunitats, i com que l'estat les ha seguit fixant afavorint les comunitats que li interessaven, tenir més cessió d'impostos no ha representat reduir el dèficit fiscal.

Qui fixarà la solidaritat de Catalunya amb l'Estat?
Els mecanismes d'anivellament i solidaritat els marca l'Estat.

La clàusula d'ordinalitat, que ha de garantir que Catalunya no perdrà posicions en el PIB per càpita, està inclosa en el nou Estatut?
Sí que hi ha una clàusula, però com va dir Zapatero, es va incloure d'una manera tan genèrica que no ens protegeix. Zapatero va dir que els que pensen que aquesta clàusula representa un increment de recursos per Catalunya, és que no tenen les xifres. Té raó.

Quin poder de negociació tindrà Catalunya en finançament?
No tindrà poder de negociació, perquè la recaptació dels principals impostos segueix sent de l'Estat.

Hi ha alguna eina clau que necessités tenir Catalunya i que no tindrà?
Es tractava de canviar la filosofia del model, per fer que fos la Generalitat la recaptadora i la donant. Perquè això hagués permès visualitzar què destina Catalunya a pagar l'exèrcit espanyol, el manteniment d'ambaixades, etc, i quina part se'n va a solidaritat amb les altres comunitats.

Els polítics que van pactar amb el PSOE l'Estatut van ser enganyats en matèria de finançament, o sabien què negociaven?
Una mica de tot, perquè en la negociació CiU-PSOE els continguts no eren el més important, es discutien altres coses. Però també és cert que darrere de Zapatero hi ha un equip de tècnics molt potent que sap com han de redactar les coses perquè res no quedi a l'atzar. En canvi, l'equip negociador de CiU no tenia un equip professional al darrere. El capítol de finançament és ple de paranys. L'equip de Zapatero ha colat tots els gols que ha volgut.

Com a impulsora del manifest Economistes pel "no", què creu es deixa perdre el país amb un "sí"?
Continuar amb un Estatut d'autonomia és continuar acceptant un model constitucional en el qual no es reconeix el dret d'autodeterminació, i si jugàvem a aquest joc autonomista, com a mínim havia de ser per resoldre el problema del finançament, per fer polítiques socials en el futur i ajudar a la competitivitat de l'economia catalana.