Un dels grans reptes del 2008 per a la classe política catalana serà anar a la metròpoli a implorar, o exigir, que s'apliqui l'Estatut que va ser aprovat en referèndum el 2006 pels ciutadans catalans i beneït a les institucions espanyoles. La primer a reunió per fer efectiu el compliment d'aquesta llei orgànica tindrà lloc durant el gener del 2008. Més enllà de transferències de competències que fins i tot permetran a l'Estat treure's un pes del damunt, com ara la lamentable gestió del servei de Rodalies de Renfe, Catalunya afrontarà la negociació per aplicar les línies de finançament que contempla l'Estatut.
En cap cas, però, significarien un canvi de model estructural de finançament, sinó modificacions que haurien de permetre frenar el creixement del dèficit fiscal que arrossega el país, i que durant el 2005 va arribar al 10'5% del PIB català, segons dades de la Fundació Josep Irla. Tot plegat queda molt lluny del nou sistema de finançament que havia d'oferir en un futur proper els mateixos resultats que el concert econòmic, i que després de ser aprovat pel Parlament de Catalunya el setembre del 2005, va ser retallat per l'executiu del PSOE, amb el suport del PSC i d'ICV que a Madrid van posar-se al cantó de la taula espanyola en aquest capítol.
Amb les eleccions espanyoles a poc més de dos mesos, tant ERC com CiU, les dues formacions catalanes que no tenen condicionat el seu vot a les sigles d'abast espanyol, han posat com a condició per parlar de possibles pactes l'endemà del 9 de març la qüestió del finançament i el dèficit d'infraestructures. El líder de CiU, Artur Mas, confia que l'executiu espanyol que surti de les properes eleccions espanyoles "no sigui gaire fort" i "depengui molt dels vots catalanistes", ja que segons Mas, "aquesta és la fórmula per assegurar-nos uns resultats millors" per a Catalunya durant la negociació del finançament. La influència de la federació nacionalista a Madrid servirà també, segons Mas, perquè Catalunya sigui "més respectada, més considerada i formi part de l'agenda política de l'Estat, no com una cosa secundària, sinó prioritària".
El candidat d'ERC a les generals, Joan Ridao, assegura que la formació republicana prioritzarà les "necessitats d'inversió de Catalunya en infraestructures i polítiques socials i la reforma del finançament català". A parer de Ridao, aquesta reforma s'hauria de fer a través d'una reforma de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (Lofca), perquè "és més realista" que el sistema de negociació bilateral inclòs a l'Estatut per l'acord entre el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i el president de CiU, Artur Mas.
Sigui com sigui, la negociació del finançament no serà fàcil. Per una banda, l'executiu espanyol ja ha demostrat que no és la seva prioritat pal.liar el dèficit d'inversions que pateix el país i que es reflecteix clarament en la seva balança fiscal, que Solbes s'entesta a ocultar. I de l'altra banda, les formacions catalanes no donen senyals de clara unitat en aquest apartat per viatjar a Madrid amb una imatge més forta de país. Uns votaran al servei del seu partit gran i els altres, corren el risc de veure's condicionats per les seves majors o menors necessitats de tenir presència en un govern espanyol o per comptar per alguna cosa a l'hora d'investir presidents.
