Aquest divendres és 21 de desembre. El dia que l’AVE havia d’arribar a Barcelona i el dia que ha començat l’hivern. Han passat més de 15 anys des que l’AVE va arribar a Sevilla i, malgrat les promeses dels successius governs espanyols, Catalunya encara espera per connectar-se amb alta velocitat no amb Europa o València, sinó amb Madrid. Valladolid i Màlaga ho faran aquest cap de setmana. I també ha passat tota la tardor sense que José Luis Rodríguez Zapatero fes la seva proposta de gestió de l’aeroport del Prat.
Malgrat els incompliments fraglants de Zapatero en temes com l’aprovació de l’Estatut del 30 de setembre o el desplegament de l’Estatut retallat, les infraestructures o els papers de Salamanca, el CEO detectava aquesta setmana en la seva darrera enquesta una clara tendència a l’alça dels socialistes a Catalunya davant les properes eleccions generals, que finalment han quedat convocades per al 9 de març.
CiU i ERC no són doncs capaces de recollir, en el curt termini, el descontentament creixent de la societat catalana a les urnes. Si més no de cara als comicis estatals. El cert és que el mateix sondeig també revela que el grau d’insatisfacció amb el marc autonòmic ha passat en un any del 51% al 62% dels ciutadans. Per tant, només cal deduir que o bona part del cens es quedarà de forma massiva a casa el 9 de març –contràriament al que va passar fa quatre anys– o el PSC comença a ampliar realment la seva base electoral i a incorporar-hi també descontents amb el marc autonòmic que, en la dicotomia Rajoy-Zapatero, opten clarament pel segon.
En tot cas hi ha una evident remor de fons sobiranista a la que els socialistes catalans es poden veure arrossegats a cop de disgust amb els seus companys de Madrid. No només l’AVE i el cas de l’aeroport són un exemple de tot plegat. També ho és la tria de Bono, en una decisió personalista de Zapatero, per presidir el Congrés si guanya les eleccions o el bloqueig del desplegament de l’Estatut. Els socialistes espanyols han arribat a la conclusió que, a pocs mesos de les generals, és més el que hi poden perdre a la resta de l’Estat que no pas guanyar a Catalunya transferint el que tocaria abans d’acabar l’any.
A partir d’aquí no és estrany que hi hagi qui denunciï que el PSOE usa només Catalunya com una “borsa de vots” i no té una excessiva sensibilitat amb Catalunya.
