Després del TGV Madrid-Sevilla de 1992, la planificació espanyola respecte el Tren de Gran Velocitat va ser nefast. Ningú no sabia com s'havia de connectar Madrid amb Europa: via País Basc o via Catalunya. Enmig d'aquest debat, el llavors govern socialista de la Generalitat Valenciana va proposar a Felipe González que la connexió Madrid-Barcelona es realitzés via València, en comptes de fer-ho via Saragossa, connectant així les dues principals capitals de l'Eix Mediterrani. Així ho ha revelat l'exconseller d'Obres Públiques de la Generalitat Valenciana entre 1990 i 1995, Eugenio Burriel, qui també ha afirmat que la Generalitat de Catalunya s'hi va oposar frontalment.
Burriel, quan va fer la proposta, esperava comptar amb la complicitat de la Generalitat de Catalunya, "que sempre havia mostrat interès. Però aquesta complicitat mai no es va produir", explica el diari Levante. Es van mantenir reunions d'alt nivell entre les dues Generalitats, però Jordi Pujol, finalment, va acabar apostant per la via aragonesa "perquè reduïa el trajecte a dues hores i permetia enllaçar les quatre ciutats catalanes", deixant de banda l'articulació ferroviària dels Països Catalans.
L'exconseller afirma que tant el govern espanyol com català van al·legar que "es feia una volta molt llarga, tot i que el TGV actual a Lleida també fa molta volta, motiu pel qual es va plantejar un ramal o by-pass cap a Barcelona que no passés per València: s'aconseguia comunicar Madrid i Barcelona en 2 hores i 20 minuts", un timing no gaire diferent a l'actual. Així mateix, amb aquesta proposta, Barcelona i València quedaven unides per una hora i mitja de tren, una dada que, segons Burriel, a Pujol no li va importar.
