Carme Alcoverro (Gandesa, 1950) és la directora de la revista Escola Catalana d’Òmnium Cultural des de 1990. Vinculada a l’entitat des de fa 30 anys, actualment n’és la responsable de l’àrea d’Educació i Formació, així com portaveu de l’entitat a la plataforma Pel Català a l’Escola. Exerceix de professora de Llengua i Literatura Catalana a Secundària.
Després de la presentació del manifest, hi ha hagut alguna resposta per part del departament d'Educació?
Ara tot just se'ls ha enviat el manifest i, per tant, s'espera una resposta un dia d'aquests. L'endemà de la presentació, Ernest Maragall va fer unes declaracions al diari que venia a dir que estava totalment d'acord amb el manifest i que ja tenien previst fer un pla de xoc. Així és que esperem que sigui veritat i que prenguin nota de la crítica que es feia de la situació del sistema educatiu.
Teniu alguna reunió prevista?
Divendres vam enviar el manifest, tant al departament com a la ministra, i estem a l'expectativa que ens convoquin i saber quins resultats volen donar davant de tot això.
De tota manera, no poden obviar que hi ha una certa mobilització, perquè ens vam trobar amb milers d'adhesions sobre una web que estava morta. Va ser una sorpresa. A partir d'aquí és quan s'engega el procés. És molt interessant, perquè vol dir que és la societat civil la que es vol bellugar arran d'aquest fet.
Però precisament el fet que la campanya comencés a partir de l'allau de firmes i després hagin estat les entitats les que s'hi ha sumat, no comporta una part de crítica cap a les entitats, que no han liderat la protesta des d'un bon principi?
No, perquè això era un web que no el fèiem servir. La persona que rebia els correus va dir: "Ep! Està passant això. Què fem?". Totes les entitats que ens havíem mogut el 2003 vam dir "hem de tornar-hi". Va ser un reclam. Igualment, les entitats volíem fer alguna cosa. USTEC ja estava a punt de fer alguna cosa. Òmnium, també. De fet, Òmnium va donar resposta de seguida, mitjançant un article de Jordi Porta. En veure que totes les entitats ens volíem manifestar d'alguna manera, partint del reclam de les persones, es torna a recuperar la plataforma sorgida el 2003. Ara la intenció és deixar-la creada i, cada vegada que passi alguna cosa, la resposta serà molt més immediata.
Quan vau presentar el manifest, vau anunciar desobediències i mobilitzacions. Com es concreten aquestes mobilitzacions?
La desobediència és un càstig. Fins arribar al càstig, hi ha els altres cinc punts. És l'últim punt, el més llaminer a nivell periodístic, ho entenc, però nosaltres voldríem no haver-hi d'arribar. Però és avançar-nos molt, quan tenim unes primeres respostes de Maragall dient que hi està més d'acord que en contra i quan encara hem de mirar les solucions i en què ens podem posar més d'acord. El càstig sempre arriba al final.
els resultats pel que fa a la llengua oral i escrita del català dels nostres alumnes és inferior al coneixement del castellà
La inclusió de la tercera hora de castellà a Primària realment afecta el model d'immersió lingüística adoptat el 1978?
La qüestió és que aquesta tercera hora arriba en un moment en què la situació de l'ensenyament en català és feble. No s'ha produït mai que tot l'ensenyament fos en català i això és una qüestió que s'hauria d'aclarir prèviament. Podem parlar d'un model educatiu català durant uns anys, és cert. Des del 1978 al 1983 hi ha una gran empenta, i sobretot també durant els anys vuitanta, que és quan s'aplica la immersió, entesa com una metodologia d'ensenyament en català sobretot quan els nens tenen una altra llengua que la catalana. La immersió es va fer, sobretot, en aquells barris i escoles on el percentatge dels nens de parla castellana era superior al 70%. Dic això perquè una cosa és la immersió -que era l'ensenyament en català en aquells centres en què hi havia aquests grans percentatges de llengua castellana-, i una altra cosa era l'ensenyament en català. Això és un tema que s'ha d'aclarir, perquè, durant aquests anys, hi ha hagut una tendència a parlar de la immersió com si fos l'ensenyament en català a tot arreu. No. La immersió era una cosa, que va tenir una empenta extraordinària i que, a partir del 1983, quan es fa la Llei de Normalització Lingüística, i del 1992, quan es desenvolupa la LOGSE, a partir d'aquests dos moments ja es considera que l'ensenyament en català és un fet, i aquí ve el drama. En la mesura que es considera que l'ensenyament en català és un fet, s'aprima el SEDEC, el departament encarregat de tirar endavant la immersió, on hi havia molts assessors i mestres de suport que anaven a les escoles. Quan es retiren els assessors, es provoca que el que era un ensenyament viu perquè els nois s'incorporessin al català i que aquesta llengua pogués esdevenir gairebé com una llengua pròpia, quan es canvia la metodologia, el coneixement de la llengua catalana per part d'aquests nens minva moltíssim.
El problema és que, en una situació com aquesta, en què els resultats pel que fa a la llengua oral i escrita del català dels nostres alumnes és inferior al coneixement del castellà, resulta que hi ha un decret que diu que s'ha d'augmentar una hora de castellà. Aquesta és la paradoxa, en un context en el qual tenim l'Estatut que penja d'un fil, al qual li dóna suport el govern del PSOE, però que, d'altra banda, quan legisla, ho fa envaint competències. I sí, des d'aquí es fa un recurs, però que, en el decret, que és el que compta, hi apareix la tercera hora de castellà.
El diagnòstic que feu des de la plataforma és que la immersió lingüística ja no existeix, tal com va començar el 1978?
Si s'afegeix una altra hora de castellà, aquí es dificulta la immersió lingüística. No dic que la immersió lingüística ja no existeixi, el que sí que és cert és que, entesa com s'entenia quan es va engegar, com una metodologia que primava tota aquesta relació de llengua oral afectiva amb el nano, d'intercanvi... tot aquest estil, poc a poc es va anar morint. Ara ja tenim l'ensenyament en català, que és per a tothom, i ja està... Tampoc no crec que hi hagués una mala intenció en aquesta finalitat.
Aquesta és la situació del país, en què sempre hi ha interferències en la construcció del model educatiu català. Però és que això és històricament. Som una nació sense Estat, cosa que vol dir que sempre hem tractat de construir un model d'educació català, i que sempre aquest model ha passat per l'ensenyament en català i per la renovació pedagògica. Si preguntes si mai havia arribat tant lluny, et diré que sí, però aquest model s'ha pogut estendre a tot el territori? No, mai s'ha pogut estendre a tot arreu.
Ara, la gent parla en castellà. Se suposa que, sobre la llei, s'escolaritza en català, però a la pràctica, en molts centres, encara que els llibres de text siguin en català, la llengua de relació de l'alumne amb el mestre i com interactua amb els altres, no només en relacions informals, sinó també dins de l'aula, només cal que una criatura demani un aclariment en castellà i que el professor canviï de llengua. Sembla que, si els nous alumnes són hispans i els parles en castellà, aprendran més de pressa, fet que denota una manca de formació.
el que sí que es legislarà serà la tercera hora de castellà i la resta de punts es deixaran. Això és el que fa por
El model de l'escola catalana, doncs, és un model en crisi?
És un model que es va modificant, que es va transformant. De fet, ja s'està perfilant un nou model, que haurà d'incorporar l'ensenyament de l'anglès. En un futur, es parla d'un model plurilingüe. Un dels suggeriments que es fa és que s'imparteixin algunes assignatures en anglès, és a dir, que es faci immersió en anglès, perquè és una manera que l'idioma no només s'aprengui des de la classe de llengua. I això no vol dir que hagi d'anar en contra del català, perquè, si es planteja bé, fins i tot pot ser un estímul per aclarir que certes matèries es fan en anglès i totes les altres, en català, però les fem en català de debò, com a llengua de relació amb i entre els alumnes...
La qüestió és que aprendre una llengua quan la llengua familiar n'és una altra és un procés llarg. Per tant, s'ha de fer bé. S'ha de programar d'una manera, s'han de revitalitzar el que eren els projectes lingüístics de centre, els centres han de tenir una ajuda extraordinària per reforçar aquesta línia... Si no, ens trobarem que el que sí que es legislarà serà la tercera hora de castellà i la resta de punts es deixaran. Això és el que fa por.
El fet que el professorat no percebi el català com una eina d'integració, apunteu que és un problema de l'escala d'inspecció?
D'una banda, hi ha necessitat de control. De l'altra, hi ha els problemes en la formació. A les facultats no hi ha cap assignatura de didàctica que estigui pensada per ensenyar en una situació en què hi ha dues llengües. No hi ha una formació prèvia que prepari per saber que s'haurà de practicar la immersió... Als estudis de magisteri no està previst que la formació d'aquests mestres ha d'estar adaptada en el model català d'educació. Això pel que fa a Primària. Però pel que fa a Secundària, encara se'ls prepara menys per saber que hauran d'ensenyar en una situació en què tindran nens de l'aula d'acollida...
No se'ls explica que, quan un aprèn en una llengua que no és la familiar, es produeix una transferència molt ràpida de l'altra llengua cap a la pròpia, i que llavors això no ho has de fer en la pròpia. És a dir, si un nen arriba a fer l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura en català, automàticament ja llegeix en castellà. I a la inversa, no. Ningú els diu que és molt important que continuïn emprant el català.
si un nen arriba a fer l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura en català, automàticament ja llegeix en castellà. I a la inversa, no
El manifest també afirma que només el 51% de les classes de Secundària es fan en català. D'on surt aquest percentatge?
Quan diem el 51% és el que suposem, perquè dades reals sobre la situació de l'ensenyament en català, no n'hi ha. Hi ha uns estudis pendents, que estan elaborant, sobre el paper del professor, a veure si fa les classes en català... Per això seria tant important que fos l'inspector qui protagonitzés aquest control. El que està clar és que, només legislant, no n'hi ha prou, perquè la llei ja diu que l'ensenyament ha de ser en català. No es pot dir que el govern d'ara sigui el responsable de la situació del català a l'escola, perquè ja fa temps que hi ha una llei que diu que la llengua vehicular de l'escola és el català, però ningú vetlla perquè es compleixi. Per això, una de les coses que s'insisteix des de la plataforma és en el paper de la inspecció, que no n'hi ha. I també posa l'accent en el fet que, entre el professorat de Secundària, en lloc d'estendre l'ensenyament en català, hi ha una mena de ‘laissez-faire'...
Entre els actuals signataris, hi ha força entitats que no hi apareixen. No comparteixen les vostres reclamacions?
El que hem fet ara els promotors és tornar-nos a posar en contacte amb els signataris del manifest del 2003 per saber si tornen a estar d'acord amb l'actual redactat. I, la veritat, estem rebent respostes positives per part dels anteriors adherits. Per tant, estem recuperant les adhesions de fa quatre anys, en què ja hi havia una representació molt transversal de tota la comunitat educativa.
