Si alguna cosa ha aconseguit el decret d’ensenyances mínimes aprovat pel Govern espanyol és posar d’acord totes les entitats vinculades amb l’educació en oposar-s’hi. Ni el Consell Assessor de la Llengua a l’Escola, ni la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica ni l’Associació de Mestres Rosa Sensat, ni la USTEC –el principal sindicat de docents- troben adequada la mesura que preveu un increment de les hores per ensenyar el castellà a l’educació primària. Des d’aquestes entitats s’ha qualificat el decret amb termes d’ingerència agressiva contra el sistema educatiu, mesura injustificada i invasió de competències. El president del Consell Assessor de la Llengua a l’Escola, Ricard Torrents, fins i tot ho veu com “un torpede a la línia de flotació del pla per a la llengua i la cohesió social del departament d’Educació. Un text que va assumir l’exconseller Del Pozo i que compta amb el suport de tots els grups polítics excepte el PP. Encara és hora, doncs, que algú amb un mínim de coneixement de la realitat social a les aules surti en defensa de la mesura.
Entitats com la Plataforma per la Llengua també s’han sumat a les crítiques i han ressaltat les dificultats que pot suposar el retrocés en l’ensenyament en català a l’hora de fer desaparèixer l’estigma d’immigrant. I és que la immersió lingüística és el que permet cohesionar la societat i tenir un dels valors més preuats, una sola comunitat.
L’assumpció del decret només es pot fer o des d’una autèntica inconsciència de les conseqüències negatives que pot suposar o des d’una posició política clarament anticatalana i, més important encara, antisocial. Si cal fer atenció a la millora del coneixement d’altres llengües a més del català, salta a la vista que més que el castellà, que trobar algú que no sàpiga desenvolupar-s’hi seria una raresa, el que cal és millorar el nivell d’anglès, molt inferior, tocant el ridícul, al del castellà. Per la seva banda, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans alerta també del “precedent perillós” que suposaria l’aplicació del decret “de cara a l’aplicació de la LOE a l’ensenyament secundari”.
Davant d’aquesta situació, per tant, els rols que cal jugar, i que jugaria un país normal, són els de presentació d’un recurs al decret en qüestió per part de la Generalitat pel que fa als polítics i la implicació i unió d’entitats, associacions i conjunt d’ensenyants i sindicats per dur a terme una desobediència civil en cas que els primers no estessin a l’alçada de les circumstàncies.