El President comanda el rumb i tot el sobiranisme anirà remant en condescendència (bé, el PSC ja se'n ha desmarcat. Però, qui sap?).

El què tracta sobre fer la consulta a l'empara de la llei que el Parlament publicarà el setembre. El president alerta que aquesta llei serà molt legal. Legalíssima. "Posarà difícil a l'estat espanyol" la possibilitat de "carregar-se-la". I conclou el President que Rajoy podrà impedir la consulta, però només per interessos polítics, perquè no tindrà raons jurídiques.

Hi ha tres perquès per seguir la via de la llei. No val a badar, n'és un. No es vol que els contraris puguin adduir que es crida a la marginació. Això donaria una mala imatge nacional i internacional. El Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) ha recomanat també, seguir els procediments i seguir la llei ho és. "Jo soc partidari de fer les coses seriosament" és la resposta del President a una via al marge de la llei.

No enfangar-se tot sols n'és un altre, de perquè. Per mantenir les rendes del procés el President no pot trepitjar en fals. De manera que actuar a la llum de la legalitat el protegeix, protegeix el calendari i les majories parlamentàries.
Ens hauríem d'enfrontar al problema i hauríem d'acordar que seguir la llei i prou ens porta al no-res"
La unitat del sobiranisme és la última raó. Fora de la CUP, ningú s'ha pronunciat sobre el fer la consulta tant sí com no, que vol dir fer-la, encara que els tribunals la prohibeixin. Aquesta precaució suggereix un consens dels partits en voler fer les coses (la consulta) dins la llei. És més, en declaracions a Onda Cero el 10 d'abril, Duran va anunciar que si el President s'aparta de la legalitat, ell trencaria i es desmarcaria de la unitat.

Tothom comprèn la pretensió del President. Tot i això no tranquil·litza. La via de seguir la llei no té un bon final. Han aparegut mils escenaris que volen posar llum. Però no lleven el desassossec i el neguit. Madrid no es cansa de repetir que no hi haurà "consulta il·legal". Rajoy ho ha recordat aquest 20 d'abril amb aquestes paraules: "Serà la llei, només la llei i tota la llei" qui ho impedeixi.

El mareig de tanta llei ens aboca a les plebiscitàries. Però no sembla que solucionin res de res. Simplement seran un pas més en la confrontació de la llei d'uns i altres. Explicitaran i faran evident amb fets, allò que ara són amenaces. Amb quin resultat? No ho sap ningú. En aquest sentit Rajoy té raó quan diu que aquest procés ens aboca a "un camí cap al no res".

Sembla que el President tendeix a valorar de tràmit, l'acte del Congrés del 8 d'abril. Però de fet, va ser el preludi d'aquest final que ara, amb la nova llei de consultes, es vol tornar a mostrar. Es clar que volem votar, ho hem dit al carrer, a les enquestes i ningú ho discuteix. També ho és, de clar, que l'Executiu, el Legislatiu i el Judicial espanyol ho impediran. De manera que ens hauríem d'enfrontar al problema i hauríem d'acordar que seguir la llei i prou ens porta al no-res. Sense tenir a punt el dia després ens desgastarem i ens frustrarem.

Si creiem que som sobirans i tenim el dret de decidir, aleshores hem de preparar-nos per trencar amb la llei quan el xoc sigui evident. I fer què? Una consulta tant sí com no? Una declaració unilateral d'independència?