Mas l'ha presentat amb tota l'ambigüitat possible, per a que soni bé a totes les orelles, les independentistes, però també al PP i al PSOE. Ara bé, què es pretén amb el pacte fiscal?

CONTEXTOS: El pacte fiscal és una nova proposta a Espanya, que ni té consciència de fer cap espoli, ni té cap voluntat de tractar-nos diferent de la resta de regions. Per això uns posen l'accent en el "positivisme" i els altres van més enllà. Allò que serà aquest pacte depèn, per tant, dels contextos. Segons els contextos, es lluitarà per una figura jurídica o bé per una figura política: més per una "entesa" amb l'Estat o per anar al "nosaltres sols".

NOSALTRES SOLS: En un primer moment, semblava que el pacte havia de ser "sí o sí", amb l'acord amb els espanyols o per exigència. Aquí "el pacte" (entre cometes, perquè, de pacte, segurament no en resultarà cap) té un context independentista, d'última oferta, i davant la correlació de forces espanyola, s'haurà de bastir d'ultimàtum, amb un pla B consistent, pautat de dates i compromisos. Aquest "pacte" entronca amb el moviment del "plantar-se" i opta per confiar en el "nosaltres sols", més que en els pactes palatins. Tanmateix "el pacte" pot ser una bona ocasió per anunciar d'una manera elegant i diplomàtica l'Adéu a Espanya i d'aprofitar els diàlegs per a deixar les coses clares i expeditives.

DURAN: Aquest context independentista ha rebut l'oposició explícita del PPC i el PSC. Alicia Sánchez Camacho del PPC i Pere Navarro del PSC s'han negat a utilitzar el pacte fiscal com una estratègia "per separar-nos d'Espanya" i els dos ho han justificat amb el mateix argument: "Catalunya sola seria un país més petit i més pobre". Oportunament i amb sintonia amb aquestes declaracions, Duran ha declarat que el pacte és "una aposta que no pretén la confrontació amb les institucions espanyoles, sinó resoldre una injustícia que està patint la ciutadania catalana". Duran adultera sutilment els contextos i ho redueix a una qüestió d'un "peix al cove" avalat pel Parlament.
Amb el pacte fiscal, únicament s'intentarà espigolar alguna millora i fer bullir l'olla"
POSITIVISME: El pacte que Duran pretén negociar, s'inscriu en l'àmbit d'allò possible per aconseguir-ne el màxim, de "realitzable". En aquest sentit, les negociacions són tècniques i no alteraran gens la situació. És una pacte dins el status quo, com tots els pactes anteriors. Per això convé recordar que estem on estem, perquè anteriorment, hi ha hagut moltes més sessions de negociació múltiples i esgotadores. L'Estat ho veu sempre diferent de nosaltres i mai se sent obligat de tractar-nos distints de la resta dels espanyols. Per tant allò de "resoldre una injustícia" és una manera emfàtica de presentar una qüestió que, d'entrada, ja se sap no resoldrà res.

Amb el pacte fiscal, únicament s'intentarà espigolar alguna millora i fer bullir l'olla. Aquests contextos, tant diferents, es poden radicalitzar i confrontar. També poden sevir per parlar entre les dues maneres d'entendre el pacte. Convindria que, d'aquest diàleg, Duran i companyia maduressin a posicions de confrontació més radicals. Recordar-los que la injustícia que pretenen "resoldre" no guarirà fins que es decideixin a fer un front comú a favor de l'Adéu i l'Estat propi. Perquè, de fet, els qui perpetuen i causen la injustícia són ells mateixos i que el temps que necessitin per adonar-se'n serà un temps afegit de sofriment i més depauperació.