El President ha deixat transcórrer dos mesos amb l'esperança que madurés la via quebequesa o escocesa i reconeix que ningú l'ha sostingut. Ni Unió, ni ICV (partidaris de la consulta) han impulsat les eleccions plebiscitàries, substitutives del referèndum, cap partit unionista ha acceptat el guant, la Unió Europea ha callat, Madrid s'ha mantingut hieràtica i fins i tot Podem ha matisat la seva posició. De manera que el President s'ha trobat sol amb l'anuència dèbil de l'ANC i d'Òmnium.

Com un Pau de Tars, Mas ha caigut del cavall i ja no confia en la possibilitat d'un escenari com el Canadà o el Regne Unit. El 27S pot ser l'espoleta de la independència i arribarà de la mà d'una DUI (Declaració Unilateral). El President ha acceptat finalment, la tesi d'ERC i ha tancat per sempre l'opció del referèndum.

El President necessita un temps per aquest nou rumb. Hi ha diversos aspectes a considerar. Rull en una roda de premsa posterior n'ha enumerat quatre: "consolidar les estructures d'Estat, eixamplar la majoria social per la independència, preparar la comunitat internacional perquè puguin entendre quin és el resultat d'aquestes eleccions clarament plebiscitàries i continuar governant el dia a dia". En manca un cinquè punt, que faria referència a Unió.
La independència ha de ser tan tranquil·la i simpàtica com ho han estat les múltiples "opes" bancàries"
A Catalunya hi ha un clar suport al referèndum d'autodeterminació. Enfortir la majoria independentista fins aquests nivells és una tasca complexa i difícil. Impossible si els partits que l'alimenten es barallen entre ells. De manera que hauran de pactar una estratègia pedagògica i hauran de militar per a sostenir-la. Hi ha pendent el treball internacional. La Unió Europea no hauria de mirar-s'ho de lluny. Ha d'acceptar que si els catalans ho voten, s'iniciarà el trencament unilateral i els europeus hauran de respondre-hi saltant els pactes i compromisos contrets.

Internament el President no pot assumir una DUI sense haver enllestit amb Unió. Les resistències dels democristians ja les fan amb la boca petita i sense arguments. El temps que demanen comença a ser una rèmora. Mas els dóna fins a les municipals. Després hauran de prendre partit. O bé assumeixen el full de ruta del President o bé trenquen la federació.

Entretant, el Govern i el Parlament tenen la tasca legislativa de "consolidar les estructures d'estat" i de "continuar governant el dia a dia". En aquestes qüestions Mas s'hi juga el lideratge de les eleccions del 27S. Sense una hisenda operativa, o una seguretat social eficient no es pot iniciar un traspàs de poder que trenqui amb els tabús i les inèrcies. La independència ha de ser tan tranquil·la i simpàtica com ho han estat les múltiples "opes" bancàries.

Les eleccions porten a la confrontació i les municipals i la brega espanyola ho complicaran. La intel·ligència del President i dels partits independentistes l'ha de modelar i deixar-la a les portes de setembre.