"Això no és una pipa" va escriure R. Magritte, sota una pipa, en el quadre La trahison des images (1929) per expressar que la pipa pintada no és la realitat, sinó tan sols una pintura. R. Magritte volia fer visible la distància que separa la imatge del seu model.
Ho volia fer visiblre, sobretot, quan les imatges es configuren de desitjos o utopies i no de conceptes treballats i plens d'anàlisi. La pipa pintada no és la realitat, sinó tan sols una pintura.
GOVERN: El cinc de novembre 2012, Romeva, Carod, Maragall, Ramoneda i Balcells van fer una conferència al Col·legi de Periodistes sota el lema d'una esquerra nacional forta, amb vocació de govern. Però res de nou va aparèixer més enllà del desig i la utopia. De fet, tot i el glamur del tema, els ponents només van reproduir allò que en aquestes eleccions ja es debat. Ells s'atorgaren la "vocació de govern", com si els altres fessin profusió de radicalitat i optessin per la marginalitat.
ELECCIONS: Però la variable nacional (l'autodeterminació i la independència) i la social (la crisi i la depauperació del país) són ben presents en aquesta contesa electoral. Als ponents els dol no ésser-ne actors (jo afegiria que els dol no ésser-ne els protagonistes, ells mateixos, encara que s'emparin darrere del concepte "esquerra"). Però s'obliden que són allí on ells mateixos s'han col·locat.
PSC: La nova esquerra no és la de "la pluja fina", que davant unes eleccions plebiscitàries no sap qui votar, abatuda pel titànic PSC, sinó aquella altra que pren el repte electoral i presenta batalla ideològica. Perquè sorprèn dels oradors la ignorància manifesta del moment i la voluntat d'enlairar-se al cel ideal, sense implicar la seva reflexió en el debat principal d'aquestes eleccions.
ESTAT: Està bé parlar d'alternança en els sistemes democràtics i de recordar la dreta i l'esquerra. Però són referents buits, són salves romàntiques, rememoratives del fènix tripartit, que després de l'ostracisme de la "vida civil", vol germinar de nou. L'esquerra real està a les eleccions. Perquè les polítiques "socials" s'han de fer quan es té poder efectiu i aquest, sense Estat Propi, és una utopia.
Considerar la lluita per la independència com una lluita subordinada a la dreta i que ara no és el moment d'aquesta lluita, perquè ells no s'han de posar al davant és confondre. Elaborar el discurs de l'esquerra europea però al marge, menysvalorant l'esquerra electoral, no els fa "progressius" ni "moderns", com pretenen. La pipa pintada és tan sols una pintura. Qui votaran?
