Sobretot quan es tracta de l'autodeterminació dels catalans.

Dins aquests partits hi ha una tendència que aprofita el vent de cara de la gent que està en xafarranxo preparant la diada, per suggerir la desobediència. No és una iniciativa oficial de cap partit. Només es debat en els fòrums. Tanmateix "la consulta tant sí com no" ja ha fet tard. No es podrà fer aquest 9 de novembre. Perquè no serà factible tècnicament, ni tampoc no haurà madurat prou.

Si Rajoy no deixa votar, aleshores, aquests partits què faran? Prendran alguna anticipació? La correlació no pronostica res de bo. Esperaran a veure què? Fins quan? Qui donarà el senyal per actuar? Convindria saber la seva posició, el seu full de ruta. Ara hi ha "bons propòsits". Però només paraules i res més.

Les plebiscitàries seran un cul-de-sac. No serviran a ningú. Rajoy les acceptarà si no s'hi pot oposar. Però li convenen més que la consulta, perquè divideixen i posen confusió. Tampoc serviran als catalans. CiU tindrà un daltabaix intern i ho notarà en els resultats electorals. La majoria partidària de la consulta es desballestarà en mil matissos. El Parlament que sorgirà estarà molt fragmentat i costarà elaborar un programa de govern que impulsi millor el procés, que en l'actualitat.
Rajoy es refia encara que hi hagi divisions i lluites entre els catalans. Si res li falla, podrà fer vacances"
Abans de les plebiscitàries aquests partits podrien fer molt, com plantar cara, per exemple, a la situació i si cal, ajudar a "cremar les naus". Podrien deixar de banda les diferències ideològiques i traslladar la majoria parlamentària a l'executiu. Haurien de bastir un govern de concentració. Un govern únicament de vicepresidents de CiU, ERC, ICV-EUIA, CUP... i PSC (?). L'únic programa a desenvolupar seria la consulta del 9 de novembre. Perquè la gestió d'aquests 100 dies la podrien continuar els actuals consellers.

Moltes vegades la política exterior d'un país ha servit de propaganda interior. Es diu allí per fer pedagogia interna. Ara convé fer l'inrevés. Que la política del país desperti la consciència internacional i impulsi l'acció dels països a favor dels catalans. Els catalans volen votar i Rajoy no els deixa. El món ha de prendre partit i ajudar a doblegar Rajoy.
La impotència per alçar una tercera via: el PSOE (PSC) ha perdut i Duran llença la tovallola"
Un govern de concentració beneficiarà també els catalans. La unitat serà il·lustrativa per tothom. Regenerà la política. Contribuirà al procés tant si surt la independència com si s'ha de fer desobediència. Mostrarà que els catalans són sobirans, ens podem marcar fites nacionals i deixar les diferències ideològiques fins que tinguem un estat de debò.

Les europees han dibuixat un mapa nou, sobretot a Espanya. De les moltes anàlisis, hi ha un fet inqüestionable: la impotència per alçar una tercera via. El PSOE (PSC) ha perdut i Duran llença la tovallola. Únicament queda Rajoy i la via legal. Tot està cuinat per l'àpat del 9 de novembre. Rajoy es refia encara que hi hagi els entremesos de les divisions i lluites entre els catalans. Si res li falla, podrà fer vacances.

ERC, ICV-EUIA, CUP es poden quedar a la banda fins després del 9 de novembre, abandonar-se a la iniciativa de Rajoy i esperar. Poden també plantar cara al xoc de trens i lluitar. Què faran? La fe l'han de construir ells mateixos.