A la CNN el passat 26 de juny el President va fer públics els dos escenaris que contempla: el millor seria que Madrid tolerés passivament la consulta. El pitjor fora que s'hi oposés obertament.

Mas reforça tots els contactes (amb el rei, els empresaris, etc.) per aconseguir el primer d'aquests escenaris i neutralitzar el segon. Es conformaria amb que Rajoy no impedís la consulta, per la via de no posar-li entrebancs. La futura llei de consultes la votarà una àmplia majoria (potser, fins i tot el PSC) i serà "legal" pels quatre costats, però Madrid pot recórrer-la i enviar-la al Tribunal Constitucional. Automàticament s'impediria fer la consulta el 9 de novembre, per tràmit judicial.

De manera que no seran els tancs qui frustraran la votació, sinó la insensible i impertorbable litúrgia funcionarial. El neguit polític del President per no haver de beure aquest calze fa que tracti amb tothom. Però sembla que no se'n sortirà. Rajoy ho té decidit. Els poders de l'estat, els partits, etc., li fan costat i ara ja no vol escoltar ningú.
Rajoy ho té decidit. Els poders de l'estat, els partits, etc., li fan costat i ara ja no vol escoltar ningú"
Queda la mediació d'Europa. Una via inexplorada i desestimada sense haver-la provat. Podria ser la solució a les tribulacions del President. Pressionar perquè Madrid toleri passivament la consulta és molt diferent d'allò que s'ha temptejat fins avui. Perquè no es tracta de dir el què ha de fer un país, indicar-li la seva política interior, sinó suggerir-li que deixi fer la consulta, que la toleri, com ho demana el President.

Allò que es pretén és la democràcia. Els països europeus fan consultes sovint i és com es resolen els conflictes. Forma part del sentit comú occidental. El que un país suggereixi a un altre la condescendència per deixar votar, no hauria de ser una "ingerència" internacional. Deixar votar no ha de molestar ni al qui ho proposa, ni al qui ho ha de concedir. De manera que la mediació internacional podria ser més eficient que tots els esforços realitzats.
L'actual Alemanya és el fruit d'un referèndum d'autodeterminació"
L'ambaixador dels EEUU a Madrid va declarar aquest 1 de juny que no l'inquieta el futur d'aquesta consulta. Els EEUU s'adaptaran als resultats. Thomas Silberhom del Comité d'Afers del Bundestang i portaveu del CSU --el partit de la Merkel-- va defensar públicament els referèndums. De fet, l'actual Alemanya és el fruit d'un referèndum d'autodeterminació. Les 45 cartes sobre la consulta enviades als governs pel President aquest març passat, han estat molt ben rebudes. Podria seguir, però s'entén que no ha de ser difícil intercedir en favor d'en Mas.

Mas ho ha provat tot. Ha parlat amb el govern, les corts, els tribunals, el rei, els partits, etc., i no ha fructificat res de res. Amb aquest treball a la cartera pot presentar-se als governs del món i sobretot, als d'Europa i demanar-los la seva advocació. Té els vots dels ciutadans i una multitud al carrer que l'avalen.