La crisi que aquesta setmana ha esclatat a Convergència i Unió i que amenaça el futur de la federació inquieta al PSOE i especialment al govern espanyol. Els assessors de Zapatero i el propi cap de l’executiu pensaven que dins la federació nacionalista les aigües baixaven relativament calmades i que Josep Antoni Duran i Lleida, el portaveu a Madrid, era un interlocutor autoritzat d’Artur Mas i de CiU. Aquesta era, si més no, la imatge que en aquests darrers tres anys ell havia aconseguit que quallés a Madrid tot i que la incursió de Mas a la Moncloa per pactar l’Estatut al gener de 2006 va engrandir la figura del líder de Convergència a la capital espanyola.
L’enfrontament entre CDC i Unió ha posat de manifest que hi ha una clara divisió sobre com afrontar la política d’aliances a Madrid. Els democristians són de l’opinió que cal entrar al govern central sense demanar cap mena de contrapartida en la política catalana. Que aquestes, si han de ser, cauran per si soles i que demanar l’endemà de les generals que Zapatero forci la caiguda del tripartit és un impossible que no duu més que al bloqueig. En canvi CDC tem perquè Mas quedi en segona línia si segueix a l’oposició i Duran acaba de ministre. Per això demanen una contrapartida clara que el dugui a presidir la Generalitat.
I de contrapartides a nivell català el govern espanyol no n’oferirà. La reacció contundent de CDC davant l’intent de Duran de dirigir en solitari l’estratègia de la federació a Madrid ha contrariat a la Moncloa, que comptava que no tindria problemes per fer entrar CiU, i potser també el PNB, al seu executiu i “pacificar” així l’autogovern de Catalunya i Euskadi durant almenys una generació a l’hora de garantir-se una certa imatge de centralitat.
A la Moncloa tenen encara molt viu el record de la reedició del segon tripartit català, quan Montilla, sense atendre els compromisos que Zapatero hauria assumit amb Mas en la negociació de l’Estatut en el sentit que la llista més votada hauria de governar Catalunya, va pactar amb Esquerra i ICV i deixar CiU, que va prioritzar l’entesa amb el PSC, amb un pam de nas. El president català, a més, farà valdre la important aportació en vots i escons del socialisme català al PSOE.
Per això al govern espanyol són conscients que serà impossible que per fer entrar la federació nacionalista al seu govern puguin oferir-li a canvi a Artur Mas la presidència de la Generalitat. Si CDC no recula no hi haurà, per tant, entrada de CiU a l’executiu de Madrid. Arribat el cas, sostenen, renunciaran a comptar amb la federació si Duran no se’n surt amb la seva i buscaran mantenir el suport extern d’Esquerra i IU-ICV, que no els han posat problemes excessius aquests quatre anys i que, si la salut del tripartit és bona i el desplegament de l’Estatut raonable, no faran travetes al segon govern de Zapatero.
Si els manquen més vots o es volen visualitzar més suports el PSOE buscarà el suport del PNB. La contrapartida que els oferirà serà la de garantir l’estabilitat al govern tripartit del lehendakari Ibarretxe, que des de les darreres autonòmiques governa en minoria amb suports puntuals del PSE-EE.
