Francesc-Marc Álvaro escriu a La Vanguardia que “la política catalana és un monstre sense cap” i que “el país no té lideratge i la ciutadania ho intueix”. Afirma que el problema de la política és “la pèrdua d’autoritat essencial dels que han agafat el timó de la nau”.
Constata, però, que és “en l’univers del nacionalisme català on els lideratges estan sotmesos avui a debat, pugnes i polèmiques bastant desbocades”. Per una banda, Puigcercós aspira a ser candidat a president de la Generalitat per ERC en les pròximes eleccions al Parlament, i Francesc-Marc Álvaro es pregunta “per què trencar ara el tàndem Carod-Puigcercós que va funcionar bé a les urnes”. Per altra banda, a CiU “les habituals discrepàncies entre Mas i Duran i Lleida porten a molts militants convergents (no als votants) a somiar amb la ruptura de la federació, perquè el líder democristià deixi de ser un problema”.

Álvaro afirma que “l’imperatiu del catalanisme polític des de sempre és ‘sumar i no restar’". Així, “Mas i Duran Lleida sumen. Com també ho fan Carod i Puigcercós”. Conclou explicant que “el nacionalisme errarà el tret si, en lloc de sumar actius i traçar bons fulls de ruta per superar el que és gris, es desgasta discutint, abans d’hora, sobre personalismes”.