Divendres passat vam inaugurar, a la fi, el Museu de Lleida ─Diocesà i Comarcal─, i la seua magnificència, de contingut i de continent, és tal que, a partir d’ara, el lleidatà poc entusiasta amb la seua ciutat, quan n’hagi de fer de cicerone, no podrà limitar-se a pujar a la Seu. La unanimitat ens fa poc suspectes d’exagerar: iniciats i profans, lleidatans i ‘forasters’, polítics i contribuents, tots van coincidir que l’edifici de set-mil metres quadrats concebut per Joan Rodon i la col·lecció d’art que s’hi exhibeix ─l’arqueologia de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i les peces del Museu Diocesà de Lleida─ són de primeríssim ordre (esperem que al lector de Tribuna que faci pont i encara no tingui pla acabi d’acudir-se-li una idea).
Com que la insistència és un dels defectes del cronista, qui això llegeix ja deu saber que, si bé els grans esdeveniments culturals solen plaure els homes de bé, l’estrena del nostre museu va irritar-ne més d’un: Marcelino Iglesias, per posar-ne un exemple, hauria preferit una demora de la inauguració tipus AVE. I és que, com no podia ser d’altra manera, centenars d’assistents van gustar la bellesa de les cent tretze obres originàries de les parròquies de la Franja. De les parròquies que el 1995 van ser segregades de la diòcesi de Lleida i incorporades al bisbat veí, circumstància de la qual la cúria, la diòcesi de Barbastre-Monstó i el govern aragonès n’han fet peregrí argument a favor de la destrucció d’una unitat museística que objectiva ─no ens cansarem de repetir-ho─ la història comuna de lleidatans i frangencs.
L’art reclamat enllà de Fraga és, només, ─cal recordar-ho─ un 1% del fons del museu, però l’al·lusió al litigi resultava inevitable. Al conseller Tresserras devem la més terminant de totes: ‘ha de quedar clar que tot el que s’ha fet des de llavors [des que el bisbe Messeguer va crear, fa més de 100 anys, el Museu Diocesà] ha estat carregat de legitimitat, no ha existit cap espoliació sinó que ha estat un exemple de les millors pràctiques possibles al llarg de la història, i d’això comptem amb tota la documentació’.
Ahir l’assessor jurídic de la diòcesi de Barbastre-Montsó, José Mora, va respondre al conseller de Cultura que Lleida mai no ha provat la titularitat de l’art en litigi. Suposem que quan el senyor Mora vegi els títols de propietat de les obres continuarà escatimant-nos tota legitimitat, però, així i tot, fóra bo que algú els hi ensenyés. Que no fos per això, que ens acabessin escapçant el museu.
