Segons el vademècum del mediador ─professió de la qual cada dia hi ha més requesta, diuen─ la primera premissa que els litigants han d'assumir, si és que volen resoldre el seu conflicte, és que la raó no pertany, privativament, a una de les parts, sinó que totes dues en tenen, bé que sigui en mesures distintes. Que aquesta premissa hagi esdevingut un argument tòpic, sobretot en la discussió d'assumptes privats, no sabem si és senyal que la cultura deliberativa del país s'enforteix. El que sí que en sabem és que és útil, de vegades, per fer-nos perdre, a uns quants, la paciència: per exemple, quan se'ns acusa d'arrogants, si no de totalitaris, per pretendre que, en un conflicte d'interessos determinat, la raó sigui senzillament nostra. I no pas dels altres
Si és que els espanyols s'ho han cregut, això de la democràcia, no poden esgrimir cap argument ─cap─ en contra de la devolució dels papers, dits de Salamanca, als seus legítims propietaris. Els aragonesos, en el cas de l'art sacre en litigi amb el bisbat de Lleida, poden argüir que les parròquies d'on són originàries les peces pertanyen, de fa uns pocs anys, al bisbat de Barbastre-Montsó (d'aquí plora la criatura!)... però no poden equiparar les seues raons ─per un elemental respecte a la veritat dels fets─ a les del catalans a qui l'exèrcit franquista, acabada la guerra civil, va expropiar tot de documents a fi de fressar el camí de la repressió. Ja vam dir-ho però, pel que s'és vist, convé insistir-hi: el robatori de documents perpetrat pels feixistes i la compra, restauració, conservació i museïtzació de l'art de la Franja, deguts al bisbe Messeguer, només són la mateixa cosa en la ment d'un estúpid o d'un mesquí.
Marcelino Iglesias ha enviat una carta al nunci on li demana que impedeixi l'exhibició de l'art d'origen frangenc al Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, que s'inaugurarà aquest divendres ─la setmana que ve ens hi referirem. En comunicar-ho a la premsa, a Marcelino Iglesias va acudir-se-li que, ben mirat, les raons del bisbat de Barbastre-Monstó eren idèntiques a les dels catalans que reclamen la devolució dels seus papers, avui encara segrestats a Salamanca. Triïn vostès l'epítet.
