Malgrat les aparences, la convivència a l'interior del govern d'Entesa no és tan fàcil. Sobretot per als consellers d'Esquerra, a qui els suposa una gran incomoditat treballar amb el PSC analitzant amb lupa totes i cadascuna de les decisions i declaracions que fan. Les dificultats per conviure s'han multiplicat en les últimes setmanes arran, sobretot, de la presència dels republicans, protestant de bracet amb CiU, a la manifestació sobiranista de l'1 de desembre. L'èxit de la manifestació va fer encendre les alarmes al PSC, que en pocs dies ha redoblat la pressió als republicans perquè tornin "a la moderació dels primers mesos de tripartit".
La maquinària socialista, dirigida pel seu secretari d'organització, José Zaragoza, ha fet dues bones maniobres per fer tornar ERC al seu molí. La primera, que ha tingut un gran ressò mediàtic, ha estat la marcada de paquet que va fer Joan Ferran criticant la "crosta nacionalista de TV3". Chapeau per Ferran i Zaragoza, que van aconseguir rebentar les negociacions per a formar el nou consell d'administració de la Corporació, on CiU i ERC feien força plegats.
La segona maniobra, i aquesta és més estratègica que tàctica, ha estat un acostament a ICV amb l'objectiu que els ecocomunistes els ajudin a fer la pinça a ERC des de dins del govern. Tots dos partits veuen amb molta preocupació que l'eix nacional de la política catalana torni a tenir més rellevància electoral, que no pas l'eix ideològic, on els partits de Saura i Montilla millor es mouen. Silenciant a ERC, com als primers mesos del segon tripartit, PSC i ICV consideren que podrien frenar la tendència a situar l'independentisme en el centre del debat polític. Per això l'interès per fer la pinça és mutu. D'aquí el sopar fa dues setmanes entre el viceprimer secretari i portaveu del PSC, Miquel Iceta; el mateix Zaragoza; el president d'ICV i conseller d'Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura; i el secretari general ecosocialista, Jordi Guillot.
Durant la trobada, es va intentar consensuar una estratègia conjunta que passaria perquè ICV tornés a parlar de la via federal i s'allunyés de tots aquells actes relacionats amb entitats de caràcter sobiranista, com la Plataforma pel Dret a Decidir. És clar, però, que aquest argument federal es pot girar en contra dels dos partits que el defensen amb la negociació de competències de l'Estatut. El PSC és incapaç de plantar-se davant les rebaixes del PSOE i Joan Saura, que és el màxim responsable de les negociacions amb l'Estat, no n'ha obtingut cap resultat tangible.
