Joan Ferran està disposat a mantenir inalterat el bloc polític unionista que es va visualitzar clarament l'1-D, en el qual el PSC s'alia amb PP, Ciutadans i el seu entorn mediàtic per tal de lloar les virtuts d'Espanya i criticar qualsevol avenç sobiranista. Amb aquesta perspectiva, Ferran es recolza en un altaveu tan poc socialista -però alhora tant unionista- com El Mundo per afirmar: "Crec que el fons del que estic plantejant és compartit pel 99% dels meus companys".
A qui és un destacat dirigent d'esquerres i, alhora, juga al tradicional joc de la dreta de destacar que 6.900.000 catalans van quedar-se a casa l'1-D, no se'l pot acusar automàticament de neoconservador. Joan Ferran no ha passat abandonat la bandera roja per enarborar la blava. Simplement, es mou en uns altres paràmetres que són els que, precisament, el president Montilla volia eradicar: Espanya contra Catalunya, o viceversa. Ferran no critica la CCMA des de posicions conservadores, sinó des de la més legítima esquerra. Unionista, en aquest cas. De la mateixa manera que al nord d'Irlanda conviuen el Democratic Unionist Party (DUP) d'Ian Paisley i el Progressive Unionist Party (PUP), Joan Ferran malda per importar aquest model a Catalunya.
És per aquest motiu que afirma que "s'ha d'alliberar l'ombra d'una determinada concepció del país. (...) Per què no puc saber el temps que fa a Bilbao igual que sé el d'Alacant?", insisteix. Ferran es mostra especialment irritat pel tractament que ha fet TV3 de temes tan prescindibles com la crema de fotografies de la Corona espanyola, tema que tants rius de tinta ha fet córrer al propi mitjà a què concedeix l'entrevista: "Donen la mateixa importància a un esdeveniment de política internacional o espanyola que, per exemple, a una petita manifestació de 60 persones cremant fotografies del Rei. Així, moltes vegades, l'anecdòtic adquireix una magnitud que no és real". Amb aquesta frase, doncs, exhibeix una clara mostra de fins on arriben les seves ànsies de dictar l'escaleta informativa als professionals de TV3.
