L'historiador Joan B. Culla afirma, en un article del diari El País, en referència a les declaracions que va fer el diputat al Parlament de Catalunya, Joan Ferran, que es podria inferir que "se li havia escalfat la boca". Però Joan B. Culla creu que no. Pensa que les declaracions "van ser sospesades amb tota fredor", i que Ferran "és un senglar disciplinat i de conveniència, l'agressivitat del qual respon sempre a uns designis tàctics ben meditats".
Sens dubte, pensa que tres mesos abans d'unes renyides eleccions generals, "es tractava de llançar un missatge intimidatori". Es tractava, també, "de tensionar el procés negociador de la nova cúpula de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), mostrant els ullals del PSC davant aquesta negociació". El diputat planteja una qüestió de fons que sí que mereix comentari i rèplica, segons Culla, "la qüestió del "punt de vista", el que ell anomena "la cosmovisió" de les emissores de la Generalitat".
Ferran lamenta que aquestes tinguin una "cosmovisión nacionalista", i exigeix que siguin "en català, nacionals, però no nacionalistes", que "s'abstinguin de fer proselitisme nacionalista i de construir pàtries". Culla creu convenient fer dues objeccions. La primera, que "el PSC encara no ha estat capaç d'explicar-nos en què consisteix aquí ser nacional sense ser nacionalista, per on discorre aquesta idíl·lica tercera via identitaria, equidistant entre el nacionalisme català de Convergència i Esquerra i el nacionalisme espanyol del PP i gairebé tot el PSOE".
La segona i principal objecció que fa l'historiador és que "totes les emissores públiques o privades del nostre entorn posseïxen un punt de vista". Així, afirma que "la cosmovisió neutra no existeix en els mitjans de comunicació".
