El catedràtic de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra Josep Gifreu qualificava “d’any horrible” els darrers dotze mesos dels mitjans públics nacionals. En un article publicat el dia de Nadal al diari El Punt, Gifreu repassa els “embats contra la casa emblemàtica i més pública del redreçament nacional” que “han fet trontollar parets i fonaments”. Entre aquests, l’arrossegament de “dèficits i mancances sobre la seva missió bàsica de cara a la normalització de la llengua, de la cultura i de l’imaginari comú”, “l’espiral de tensions” que provoca la “pugna implacable entre partits grans pel control de l’ens” i el tancament de repetidors al País Valencià.
Però per Gifreu, tot plegat forma part d’una resposta a “la història d’èxit i d’estabilitat de les seves audiències”. “Mal que els pesi –diu- la veritat és que TV3 i en general la CCMA continuen desprenent una resplendor que enlluerna i captiva. Els canals principals, és a dir, TV3 i Catalunya Ràdio, infonen temor i respecte entre competidors i polítics”. I una de les raons essencials d’això seria “que la casa s’ha guanyat la confiança i la fidelitat d’una part important de la ciutadania catalana, més enllà dels canvis de majories al govern”. I “l’èxit fa respecte, però també fa por”.
Justament “la història d’èxit i d’estabilitat de les seves audiències” és el que, segons el catedràtic de Comunicació, causa més preocupació en els sectors espanyolistes de Madrid, de Catalunya o del País Valencià. Per això “les accions contra la normalització i consolidació de TV3 en l’espai del català han acompanyat tota la seva trajectòria”. Malgrat tot, Gifreu es congratula perquè “TV3 ha resistit bé”, i per fer-ho es recolza en el nivell de seguiment de programes com La Marató, Polònia, els Telenotícies, El cor de la ciutat o Ventdelplà, així com les dades que ofereix el Baròmetre i segons els quals TV3 obté el 2007 més del 25% de quota de pantalla, i és líder. “En resum: un any horrible, però que no en vinguin de pitjors”, conclou.
